Nou Hollywood: L'Era Daurada del Cinema Americà dels 60 i 70

El Nou Hollywood: L'Era Daurada del Cinema Americà dels 60 i 70

L'Emergència del Nou Hollywood

A finals dels anys 60 i la dècada dels 70, la indústria cinematogràfica americana ja no recaptava tants diners com abans. El 1969, l’actor Dennis Hopper va rodar amb llibertat, fins i tot en un cementiri, i va realitzar remakes de versions de pel·lícules clàssiques nord-americanes. Aquest esperit innovador va portar a finançar Easy Rider de Dennis Hopper, un western que van canviar i adaptar a motoristes que creuen els EUA. La pel·lícula va ser molt taquillera, especialment entre el públic jove.

Davant d'aquest èxit, la indústria americana va decidir apostar per nous directors, tals com: Martin Scorsese, Francis Ford Coppola i Michael Cimino. Així va aparèixer el Nou Hollywood, un moviment de joves amb talent i innovadors. Més endavant, va sorgir una segona generació del Nou Hollywood, amb figures com Steven Spielberg i George Lucas.

Peter Biskind va escriure el llibre Moteros tranquilos, toros salvajes. El títol d’aquest llibre fa referència a la manera de viure que tenien aquests autors, en la qual estaven implícites les drogues i un cert tipus de "mala vida".

La Crítica Social i la Caiguda del Nou Hollywood

Les pel·lícules del Nou Hollywood feien una crítica envers la societat i expressaven la violència que hi havia en aquesta. No obstant això, quan Ronald Reagan va pujar al poder, no estava conforme amb el nou cinema. Creia que no era ètic finançar els nous directors i va imposar un filtre de censura que els va obligar a canviar d’estil. Cap al 1980, es va produir el cinema underground americà que reprendria, en certa manera, l’estil, marcant un pas del cinema radical al cinema conservador.

L’última pel·lícula destacada d’aquesta època és Toro salvaje de Martin Scorsese. A partir d’aquí, la temàtica violenta pròpia del Nou Hollywood no es va fer tan present en els films.

Pel·lícules Emblemàtiques del Nou Hollywood

Bonnie i Clyde, Arthur Penn (1967)

• Símptoma d'una societat en canvi.
• Mafiosos i violència explícita.
• Anticipa les pel·lícules del Nou Hollywood.
• Explica la història de dos mafiosos. La història és violenta i queda interrompuda.
• Recerca d’un cinema menys fantasiós i més real.

Easy Rider, Dennis Hopper (1969)

• Pel·lícula "antitrama".
• Trama feble, no es pot detectar l'estructura causa-efecte.
• Viatge a l’atzar.
• Èxit de taquilla, sobretot entre el públic jove.

Francis Ford Coppola: Obres Clau

• El Padrino (1972)
• La conversación (1974)
• Apocalypse Now (1979)

La conversación, Francis Ford Coppola (1974)

• Agent que espia converses per a multinacionals.
• Inici amb plans seqüència espiant una conversa.
• Planteja la idea que la societat americana està constantment espiada (per primera vegada aquesta idea entra amb força al cinema).
• Reflexiona sobre els problemes de la societat americana.

The Deer Hunter (El cazador), Michael Cimino (1978)

• Dissecciona un grup d’amics que van a la Guerra del Vietnam.
• Apareixen petits moments de la vida dels protagonistes dies abans de marxar.
• Estructura en tres parts: Inici (boda, festa), la guerra, i el retorn (destruïts mentalment, funeral).
• Cimino aposta per explicar la vida dels personatges (trama interna).
• No hi ha progressió dramàtica lineal; d’una seqüència, Cimino en treu diverses escenes (salts temporals).

Taxi Driver, Martin Scorsese (1976)

• Individu obsessiu i autodestructiu.
• El protagonista, un americà íntegre, va adquirint l’aparença d’un indi (crítica que la societat americana s’assenta sobre les bases de l’homicidi indígena).
• Importància de la il·luminació (fosca, dura i austera).
• Pel·lícula crua i taxativa.

Grupo salvaje, Sam Peckinpah (1969)

• Revisa els mites de l’oest americà.
• Mercenaris que torturen un individu i després maten a tothom.
• Esperit d’autodestrucció.
• Paradigma de les pel·lícules de violència.
• Última seqüència molt important, amb càmera lenta i ritme pla.

The Last Picture Show, Peter Bogdanovich (1971)

• Crisi emocional dels americans en les relacions amoroses i sexuals.
• Frustració i clixés.
• Visió desencantada de la societat.
• Final amb la mort d’una persona.