L'homeopatia: una manera de guarir en harmonia amb l'individu

L'homeopatia té una manera de guarir més acord amb la totalitat de l'individu.

Els medicaments homeopàtics actuen com estimuladors de la força vital a la que fan reaccionar degudament.

És la natura la que s'encarrega de fer retornar l'organisme a l'estat de salut.

Els medicaments actuen per la seva energia dinàmica (qualitativament).

Tintura mare part activa de la soca vehicle aigua destilada alcohol glicerina lactosa sacarosa.

Animal: Insectes i reptils. Animal sencer, òrgans o veins. 300 – Criats a granges 'ecològiques' sense medicaments ni aliments d'engreix.

Vegetal: més de 1.200 soques. – Fresques i silvestres. Recollides al moment adient.

Mineral: més de 1440. – Jaciments naturals i no refinats.

Humà: Secrecions, excrecions = auto-isoterapia.

Les relacions entre alcohol i planta suelen ser de un litro per cada 100 g de hojas secas o 250 g de hojas frescas. Hay que tener en cuenta que si se emplean hojas frescas la graduación de la tintura se reduce en unos 15-20 grados. Agitació vigorosa de les dilucions (100 agitacions verticals/minut).

Es preparen barrejant una part de tintura mare o de la dilució inferior amb noranta-nou parts d'alcohol de 70o i dinamitzant.

Dilucions cinquanta milesimal de Hahnemann: També es diu LM, postulada per Hahnemann en la seva sisena edició del Organon de la Medicina. Les dilucions 50 milesimal són medicaments homeopàtics preparats seguint una escala de 1/50.000. La LM rep també altres denominacions menys freqüents: en alguns països d'Amèrica del Sud s'utilitza la O, (O12) que representa simbòlicament el glòbul únic utilitzat en cada passatge per aconseguir la dilució. També se l'anomena per les lletres QM (QM12), per l'expressió llatina quinguaginta mille.

Es preparen barrejant la soca amb lactosa al 1/100 i triturant mitja hora.

Aquesta operació es repeteix dues vegades més.

0.063 gr. de la substància resultant es dissolen en 500 gotes d'una barreja hidroalcohòlica 1⁄4 (una part d'aigua amb quatre d'alcohol de melassa).

Una gota d'aquesta solució s'afegeix a un flascó que contingui 100 gotes d'alcohol.

Amb una gota d'aquesta nova solució s'impregnen 500 glòbuls que tindran el títol 1 LM.

En un nou tub es posa una gota d'aigua i es dissol en ella un glòbul 1 LM.

S'afegeixen 99 gotes d'alcohol i es dinamitza.

Amb una gota de la solució així obtinguda s'impregnen 500 glòbuls, que tindran el títol 2 LM. I així successivament.

Baixes: signes locals d'afeccions agudes – 4 CH, 5 CH – D2, D4, D6.

Mitges: afeccions funcionals i cròniques. – 7 CH, 9 CH. – D12, D20, D30.

Altes: signes psíquics o urgència – 15 CH, 30 CH – D100, D200.

Formes clàssiques:

a) Gotes, col·liris, vials: Sol hidroalcohòlica.

b) Comprimits de lactosa o sacarosa impregnats.

c) Pomades de vaselina.

d) Supositoris de 2 g, òvuls.

e) Xarops.

Formes específiques:

a) Grànuls esferes de sacarosa o lacto impregnades amb dilució – 1 tub = 4 grams ≈ 80 grànuls – Dosi: 5 grànuls / presa. 4-5 preses / dia.

b) Glòbuls: Esferes de sacarosa i/o lactosa petites de 5 mg impregnades amb la dilució – 1 tub = 1 g glòbuls ≈ 200 glòbuls.