Homer: La Ilíada i l'Odissea - Èpica Grega i Aventures

Èpica Grega: Herois i Déus

Gènere compost per cants que tracten les aventures d'un heroi relacionat amb els déus. Aquests déus manipulen la vida de l'heroi, que pot tenir un final feliç o trist. L'intèrpret s'anomenava aede i repetia fragments de la tradició oral. Els principals escriptors van ser Homer i Hesíode.

Lírica Grega: L'Expressió del Jo

La poesia lírica expressa emocions, sentiments intensos o una profunda reflexió, com a manifestacions de l'experiència del jo. Mentre que la poesia èpica consisteix en poemes narratius extensos i en tons elevats, que narren gestes i aventures, incloent desventures i proeses heroiques de personatges sobrehumans.

Homer: Poeta Èpic Cec?

Vida i Llegenda

Va néixer a Quios (Àsia Menor) i es creu que va viure entre els segles IX i VIII aC. Fou un poeta del segle VIII aC. La tradició diu que era cec, fet que implicaria que no va poder escriure les seves obres directament, sinó que les dictava perquè algú les copiés. Es considera que podria haver estat mestre en una escola de rapsodes (recitadors de poemes èpics). La transmissió de la seva obra fou inicialment oral, duta a terme per cantors anomenats aedes. Aquests cantaven de memòria fragments de les obres, sovint acompanyats d'un instrument de corda. Actuaven en palaus i places públiques.

Obra: La Ilíada i l'Odissea

Les obres atribuïdes a Homer tracten sobre gestes d'herois i déus. Tot i que se li atribueixen diverses obres, les més importants són la Ilíada i l'Odissea. Aquestes obres van ser fixades per escrit posteriorment, possiblement cap als segles III-II aC, tot i que el debat sobre la seva autoria i datació exacta continua. No se sap amb certesa quina de les dues es va compondre primer.

La Ilíada: La Còlera d'Aquil·les

Argument i Personatges Clau

La Ilíada és un poema èpic compost per 24 cants que narra un episodi de la Guerra de Troia, tradicionalment datada al segle XII aC. Troia era una ciutat fortificada situada a l'Àsia Menor. L'arqueòleg Heinrich Schliemann va iniciar excavacions el 1870 que van semblar confirmar l'existència real de Troia.
El tema central de la Ilíada és la còlera d'Aquil·les, heroi aqueu (rei dels Mirmídons a Ftia, Tessàlia), ofès per Agamèmnon, comandant suprem dels aqueus, qui li pren la seva esclava Briseida. Un episodi clau és la mort de Pàtrocle, amic íntim d'Aquil·les, a mans d'Hèctor, fill del rei Príam de Troia. Aquil·les havia permès a Pàtrocle lluitar amb la seva armadura. Això fa que Aquil·les superi la seva inactivitat causada per la còlera inicial i torni a la lluita per venjar el seu amic, matant finalment Hèctor. El poema conclou amb el rei Príam rescatant el cadàver del seu fill Hèctor i celebrant les seves honres fúnebres.

El Paper dels Déus

Els déus olímpics prenen partit en la guerra:

• Bàndol Aqueu (Grècia): Hera, Posidó, Hermes, Atena, Hefest.
• Bàndol Troià: Ares, Afrodita, Apol·lo, Àrtemis.

Els déus intervenen en la batalla, sovint adoptant forma humana, i lluiten apassionadament. Els déus homèrics són antropomòrfics, mengen ambrosia i beuen nèctar, aliments que els confereixen la immortalitat.

L'Odissea: El Retorn d'Odisseu

Estructura i Heroi Astut

L'Odissea és un poema èpic que narra el llarg viatge de retorn (nostos) d'Odisseu (Ulisses en llatí), rei d'Ítaca, després de finalitzar la Guerra de Troia. Durant els deu anys que dura el seu viatge de retorn (sumats als deu anys de guerra), la seva esposa Penèlope és assetjada a Ítaca per pretendents que aspiren al tron. El nom grec de l'heroi, Odisseu, dona títol a l'obra.
Odisseu es diferencia dels herois de la Ilíada: és valent, però sobretot astut, reflexiu i pragmàtic. Compta amb la protecció especial de la deessa Atena (deessa de la saviesa i l'estratègia). Supera nombrosos perills i proves gràcies a la seva intel·ligència i astúcia.
L'obra consta també de 24 cants i es pot dividir estructuralment en tres parts:

• Telemaquia (cants I-IV): Narra la situació a Ítaca i el viatge de Telèmac, fill d'Odisseu, a la recerca de notícies del seu pare.
• Viatge d'Odisseu (cants V-XII): Odisseu narra les seves aventures des de la sortida de Troia fins a l'illa dels feacis.
• Retorn i venjança a Ítaca (cants XIII-XXIV): Odisseu arriba a Ítaca, es venja dels pretendents i recupera el seu regne.

Les Aventures d'Odisseu (Selecció)

Aventura al País dels Lotòfags

Després de la Guerra de Troia, Odisseu i els seus homes emprenen el viatge de retorn cap a la seva pàtria, Ítaca. No obstant això, el viatge esdevé una llarga peripècia plena de perills, desviats constantment per tempestes i la voluntat dels déus. Una de les primeres parades, després de deixar Troia, és al país dels Cícons. Allà lliuren una batalla en la qual Odisseu perd molts dels seus homes. Han d'abandonar aquell lloc i, a alta mar, una terrible tempesta malmet les veles del vaixell, obligant-los a remar fins a arribar a una illa desconeguda.
Ja a terra, descobreixen un lloc paradisíac, amb vegetació frondosa i aigües clares. La tripulació descansa, menja i beu. Després, decideixen explorar l'illa. Odisseu envia tres dels seus mariners, que es troben amb els habitants del lloc, els Lotòfags. Reben aquest nom perquè s'alimenten principalment de la flor de lotus. El que la tripulació d'Odisseu no sap és que qui menja aquest aliment oblida el seu passat i el desig de tornar a casa. Així, els tres mariners, després de menjar lotus, perden tot desig de tornar i volen quedar-se en aquella terra per sempre. Odisseu ha d'arrossegar-los per força de tornada al vaixell.

Aventura amb Èol, Déu dels Vents

Èol era el déu encarregat de controlar els vents. De vegades, altres déus li demanaven ajuda, com Hera per impedir que Enees arribés a Itàlia. També va ajudar Odisseu, que el va visitar durant el seu viatge de retorn a Ítaca. Èol el va tractar hospitalàriament i li va regalar un vent favorable per al retorn. A més, li va donar un odre (bossa de cuir) que contenia tots els vents desfavorables, advertint-li que no l'obrís sota cap concepte. No obstant això, quan ja eren a prop d'Ítaca, la tripulació, creient que l'odre contenia tresors, el va obrir mentre Odisseu dormia, alliberant tots els vents i provocant una terrible tempesta que els va allunyar de casa. La nau va tornar a les costes d'Eòlia, però aquesta vegada Èol es va negar a ajudar-los de nou, considerant que estaven maleïts pels déus.

Aventura amb el Ciclop Polifem

El ciclop més famós és Polifem, fill de Posidó. Odisseu i alguns dels seus homes arriben a l'illa dels ciclops i entren a la cova de Polifem mentre aquest pastura les seves ovelles. Quan Polifem torna i els descobreix, s'enfada i bloqueja l'entrada amb una roca enorme. Polifem devora dos companys d'Odisseu. Més tard, Odisseu ofereix vi al ciclop. Quan Polifem li pregunta el seu nom, Odisseu respon astutament: Ningú. Agraït pel vi, Polifem promet menjar-se a Ningú l'últim.
Quan el ciclop s'adorm embriagat, Odisseu i els seus homes claven una estaca roent en el seu únic ull, deixant-lo cec. Polifem crida de dolor. Quan els altres ciclops pregunten qui li fa mal, ell respon: 'Ningú m'ataca!', així que els altres se'n van. Odisseu i els seus homes aconsegueixen escapar de la cova amagant-se sota les ovelles del ciclop quan aquest les treu a pasturar. En escapar, Odisseu revela el seu nom real a Polifem. Aquest demana venjança al seu pare, Posidó, déu del mar, qui a partir d'aleshores persegueix Odisseu amb tempestes durant la resta del seu viatge.

Aventura amb la Maga Circe

Després de fugir dels Lestrígons, gegants antropòfags que destrueixen gran part de la seva flota, Odisseu arriba amb la seva única nau supervivent a l'illa d'Eea, llar de la maga Circe. Recelosos per les experiències anteriors, decideixen enviar un grup d'exploració comandat per Euríloc, ja que han vist fum, senyal que l'illa està habitada. El grup s'endinsa a l'illa i arriba a una vall on troben un palau. Estranyament, llops i lleons s'apropen a ells mansament. Truquen a la porta i els rep Circe, que fila i canta amb una veu encisadora. Els convida a entrar i els ofereix menjar i vi barrejats amb drogues màgiques. Tots accepten menys Euríloc, qui sospita. Després que els homes mengen i beuen, Circe els toca amb la seva vareta i els transforma en porcs, tancant-los en una porquera.
Euríloc escapa i explica a Odisseu el que ha passat. Odisseu decideix anar a rescatar els seus homes. Pel camí, se li apareix el déu Hermes, qui li dona una herba màgica anomenada moly per protegir-se dels encanteris de Circe. Hermes li aconsella que, quan Circe intenti transformar-lo, l'amenaci amb l'espasa, li faci jurar que no li farà cap mal i accepti compartir el seu llit. Odisseu segueix les instruccions: Circe li ofereix la poció, però gràcies al moly, no té efecte. Odisseu l'amenaça amb l'espasa. Circe, sorpresa i vençuda, jura no fer-li mal i retorna la forma humana als seus companys. Odisseu i els seus homes es queden a l'illa d'Eea durant un any. Segons algunes tradicions posteriors, Odisseu i Circe van tenir un fill, Telègon.

Descens a l'Inframon (Hades)

Seguint el consell de Circe, Odisseu viatja fins als confins del món per baixar a l'Inframon (el regne d'Hades) i consultar l'ànima de l'endeví Tirèsias sobre el seu retorn. Allà, Odisseu realitza un ritual i es troba amb les ànimes de molts morts, incloent la seva mare Anticlea, companys de la guerra de Troia com Aquil·les i Agamèmnon, i finalment Tirèsias, qui li dona profecies i consells per al viatge de retorn i la situació a Ítaca. (L'arribada de les ànimes dels pretendents a l'Hades, guiats per Hermes, es narra al final de l'Odissea, després que Odisseu els mati).

L'Encontre amb les Sirenes

La mitologia grega situa les Sirenes en una illa rocosa, sovint localitzada prop de Sicília. Eren éssers mitològics, sovint representats amb cos d'ocell i cap de dona. Posseïen una veu meravellosa i un cant irresistible que atreia els mariners cap a les roques, on naufragaven i morien. Molts mariners havien mort atrets pels seus cants. Odisseu fou un dels pocs que va aconseguir escoltar-les i sobreviure.
Advertit per Circe sobre el perill de les Sirenes durant el seu viatge de retorn, Odisseu va prendre precaucions en apropar-se a la seva illa. Va ordenar a la seva tripulació que es tapessin les orelles amb cera per no sentir el cant. Ell, però, desitjós d'escoltar el seu famós cant, va demanar que el lliguessin fortament al pal del vaixell, sense cera a les orelles. Quan el vaixell va passar prop de l'illa, les Sirenes van començar a cantar, prometent saviesa i plaer. Odisseu, embruixat, suplicava als seus companys que el deslliguessin, però aquests, seguint les seves ordres prèvies, el van lligar encara més fort. Els mariners van remar amb força fins que van deixar enrere l'illa i el perillós cant. Així, Odisseu va ser el primer home a escoltar les Sirenes i sobreviure per explicar-ho.

Retenció a l'Illa de Calipso (Ogígia)

Ogígia, l'illa de la nimfa Calipso, era descrita com un lloc paradisíac. Generalment es considera una illa mítica situada a l'extrem occidental del món. (Alguns autors posteriors la van confondre amb Eea, l'illa de Circe).
Segons l'Odissea, Odisseu va arribar a Ogígia com a únic supervivent d'un naufragi. Calipso el va acollir a la seva cova, oferint-li menjar, beguda i el seu amor. El va retenir allà durant set anys. (Segons algunes tradicions posteriors a Homer, van tenir fills com Nausítou i Nausínou). Calipso es va enamorar d'Odisseu i li va oferir la immortalitat i la joventut eterna si es quedava amb ella, intentant que oblidés Ítaca i Penèlope. Però l'heroi, malgrat el tracte rebut, enyorava profundament la seva pàtria i la seva esposa.
Veient la tristesa d'Odisseu, la seva protectora Atena va intercedir davant Zeus. Zeus va enviar Hermes amb l'ordre que Calipso deixés marxar l'heroi. Calipso, a contracor, va obeir i va ajudar Odisseu a construir una bassa, proporcionant-li queviures per al viatge. Odisseu es va acomiadar i va partir navegant amb la bassa. (El destí posterior de Calipso varia segons les fonts: algunes diuen que va morir de tristesa per la marxa d'Odisseu).

Estada a la Cort d'Alcínous (Feàcia)

Després de deixar l'illa de Calipso amb una bassa, Odisseu pateix una terrible tempesta provocada per Posidó. Naufraga de nou, però aconsegueix arribar nedant, ajudat per la deessa marina Ino Leucòtea, a la costa de Feàcia (també anomenada Esquèria), la terra dels feacis.
Allà, a la riba, es queda adormit i el descobreix Nausica, la filla del rei Alcínous i la reina Areté. Els feacis eren coneguts per la seva hospitalitat. Nausica ajuda Odisseu i el guia cap al palau reial. Alcínous i Areté acullen Odisseu i organitzen jocs i un banquet en honor seu. Durant el banquet, el bard Demòdoc canta episodis de la Guerra de Troia, la qual cosa fa plorar Odisseu. Llavors, Alcínous li pregunta per la seva identitat. Odisseu es revela i narra totes les seves aventures des que va sortir de Troia fins a la seva arribada a Ogígia (cants IX-XII de l'Odissea).
Commogut per la història, Alcínous li proporciona una nau ràpida i una tripulació experta perquè pugui tornar finalment a Ítaca. Com a càstig per haver ajudat Odisseu, Posidó, enemic de l'heroi, converteix la nau feàcia en pedra quan aquesta tornava a port, complint una antiga profecia. Gràcies als feacis, Odisseu arriba finalment a Ítaca, on es retrobarà amb el seu fill Telèmac i la seva fidel esposa Penèlope, i es venjarà dels pretendents.