Hominització i Humanització: Natura i Cultura

El Procés d'Humanització i la Conducta Social

El procés d’humanització incideix directament en la conducta social. Els canvis que es produeixen constitueixen el patrimoni cultural de la humanitat. Per tant, hi ha diferències importants entre el procés d’hominització i el procés d’humanització.

1. Hominització: Allò Innat

Són els canvis anatòmics i conductuals que modelen l’individu a través del pas de milions d’anys, des dels australopitecs, passant per la coexistència de diferents homínids alhora, fins a l’ésser humà actual.

2. Humanització: Allò Après

Són els canvis culturals, socials i tecnològics que han contribuït de forma prodigiosa al progrés humà fins a límits desconeguts, i que han eixamplat abismalment la diferència entre els humans i la resta d’éssers vius.

Herència Biològica vs. Herència Cultural

Tots dos processos –humanització i hominització– presenten una influència recíproca. Mentre l’hominització incideix en les successives modificacions anatòmiques (fisiològiques), la humanització incideix en els canvis conductuals (socials, culturals, tecnològics). Aquests canvis conductuals tenen a veure amb allò que s’entén per cultura en general.

Trets Culturals Distintius de l'Ésser Humà

A diferència dels animals, els trets culturals distintius de l’ésser humà són:

• el llenguatge articulat – dimensió comunicativa
• l’organització social – dimensió política
• la fabricació d’instruments – dimensió tecnològica
• la prolongació del període d’aprenentatge – dimensió educativa

Aquests són els principals trets del procés d’humanització:

• 1. Llenguatge Articulat

  Els humans hem desenvolupat una dimensió comunicativa que ens permet transmetre idees, pensar i relacionar-nos amb els altres. El llenguatge és l’eina cultural més important que té l’ésser humà.

• 2. Organització Social

  Els éssers humans tenen una dimensió política dirigida a cooperar i conviure en contextos grupals a causa de la seva interdependència amb la resta d’individus: junts som més forts.

• 3. Fabricació d’Instruments

  Els éssers humans han superat les seves limitacions biològiques gràcies a la seva dimensió tecnològica, ideant artefactes i productes sofisticats que han permès superar les seves condicions biològiques i les condicions de la naturalesa.

• 4. Aprenentatge Més Llarg

  Els humans han prolongat la seva formació amb la transmissió de coneixements de generació en generació a través de la seva dimensió educativa. El període formatiu dels individus cada cop és més llarg a causa de l’especialització tècnica i la major complexitat social.

Definició de Natura i Cultura

• 1. Natura (Physis)

  El terme natura (physis, en grec) significa néixer, créixer, brotar, moure’s. Per tant, s’identifica amb tot allò que es té per naixement: innat, allò que ens ve donat per raons biològiques.

• 2. Cultura (Cultus)

  El terme cultura prové de la forma cultus, que significa cultivar. Per tant, s’identifica amb tenir cura d’alguna cosa, amb el conjunt de tècniques productives, amb tot allò que cada individu aprèn (no és innat).

Debats Filosòfics: Natura vs. Cultura

Àmbit Ètic: Llibertat

¿Som lliures per naturalesa, o no?

• 1. Natura

  Alguns filòsofs afirmen que l’ésser humà és lliure per naturalesa, neix lliure: des del moment que hom neix, tot està per fer i tot és possible. La vida humana és pura potencialitat.

• 2. Cultura

  D’altres filòsofs afirmen que l’ésser humà està completament determinat per la cultura, la biologia, la família, la classe social, etc., i els marges de llibertat són quasi inexistents.

Àmbit Criminal: Conducta Delictiva

¿Un abusador sexual ho és per natura o per cultura?

• 1. Natura

  Alguns criminòlegs afirmen que l’abusador sexual SÍ està determinat genèticament i, per molt que es vulgui reeducar o ingressar a la presó, gairebé no es modifica la seva conducta sexual delictiva (ex: debat a França sobre la castració química dels delinqüents sexuals reincidents).

• 2. Cultura

  D’altres criminòlegs afirmen que el delinqüent sexual no neix abusador: s’hi converteix a causa d’unes condicions familiars, socials o culturals per l'aprenentatge de conductes sexuals inadequades. Per tant: la conducta delictiva es pot corregir i reeducar.

Veiem, amb aquests exemples, com el binomi natura-cultura té repercussió filosòfica en el debat determinisme–indeterminisme. (Veure: tema Llibertat - Necessitat)