Horaci: Tòpics Literaris i Obres Clau de la Literatura Llatina

La influència d’Horaci no va ser tan important com la de Virgili o Ovidi; amb tot, el poeta ens ha deixat alguns dels tòpics més recurrents de la literatura occidental, tots lligats a la seva forma de veure la vida.

Tòpics Literaris Essencials d'Horaci

Alguns dels tòpics més destacats són:

• Beatus ille: Elogi de la vida del camp i la tranquil·litat rural. Horaci expressa: «Feliç l’home que, allunyat dels negocis,...».
• Aurea mediocritas: Consisteix en la moderació i la recerca de l'equilibri. El poeta ens diu: «Tot aquell qui escull la mitjania, tan preciosa com l’or, viu segur lluny de les sordideses d’un sostre ruinós, viu moderadament...».
• Frugaliter: Elogi de la frugalitat i la senzillesa, rebutjant l'ostentació. Horaci afirma: «Detesto, noi, la sumptuositat dels perses i em desplauen les corones entreteixides amb escorça de til·ler...».
• Tempus fugit: Fa al·lusió a la fugacitat del temps i a la mort que ens iguala a tots. Una reflexió profunda: «Ai, fugissers, Pòstum, Pòstum, s’esmunyen els anys, i la devoció als déus no retardarà pas les arrugues, ni la vellesa que ens acuita, ni la mort indomable...».
• Carpe diem: La invitació a aprofitar cada moment que ens regala la vida. Horaci ens exhorta: «Tingues seny: filtra els teus vins i, ja que la vida és breu, no tinguis esperances llargues. Mentre parlem, haurà fugit envejós el temps; aprofita el dia d’avui i no confiïs gens en el de demà.»
• Monumentum aere perennius o non omnis moriar: Tracta la immortalitat del poeta a través de la seva obra. El poeta proclama: «He donat fi a un monument més perenne que el bronze i més alt que la decrèpita antigor de les piràmides reials, que la pluja voraç no podrà destruir (...). No moriré pas tot jo, una gran part de mi evitarà Libitina (deessa de la mort)...».

Obres No Líriques d'Horaci

Les Sàtires (Sermones)

Les Sàtires, també conegudes com a Sermones, ofereixen un quadre pintoresc de la societat romana en temps de l'emperador August. Aquests 18 poemes, escrits en hexàmetres, reflecteixen les impressions del poeta sobre la moral i la teoria literària de la seva època. Horaci hi critica els vicis socials, sovint personalitzant-los en contemporanis de poca significació, ja que en l'època d'August no era possible la sàtira política directa contra personatges influents.

En aquestes obres, Horaci escriu contra la gola i el luxe de la taula, contra els nous rics, i contra la tendència humana a veure els defectes dels altres sense reconèixer els propis, entre d'altres temes.

Les Epístoles

Les Epístoles són dos llibres de cartes adreçades a diversos amics, també escrites en hexàmetres. El seu contingut és principalment filosoficomoral i literari, oferint reflexions profundes sobre la vida, l'ètica i l'art de la poesia.