Horkheimer i Adorno: Crítica a la Ciència, Alienació i Globalització

Crítica a la Ciència: Eficiència i Guany

Des del Renaixement, la ciència s'ha convertit en un mitjà de dominació i conquesta del món. Sembla que l'objectiu principal sigui el domini de la naturalesa. En la societat precapitalista i capitalista, les coses i la natura perden valor intrínsec i es redueixen al seu equivalent numèric. Les matemàtiques, el càlcul i la lògica guanyen importància progressivament.

Alienació: Marx vs. Horkheimer

Marx i Horkheimer tenien diferències significatives en la seva concepció de l'alienació:

• Causes de l'alienació: Per a Marx, l'alienació sorgeix de la propietat privada i la lluita de classes (explotadors i explotats). Horkheimer, en canvi, la vincula a una lògica de domini més àmplia.
• Responsables de l'alienació: Marx atribueix la responsabilitat als burgesos i proletaris (com a personatges). Horkheimer apunta a dinàmiques i estructures socials que requereixen una transformació estructural (praxi).
• Domini de la naturalesa: Marx veu el progrés com el domini de la naturalesa i accepta el creixement de les forces productives sense qüestionar-ne les conseqüències.
• Alliberament: Marx confia en l'alliberament de l'explotació a través del socialisme. Horkheimer té una perspectiva diferent, menys optimista.
• Praxi revolucionària: Marx destaca la importància de la praxi revolucionària del proletariat. Horkheimer considera que la teoria crítica alliberadora ja és una forma vàlida de praxi.

El Darrer Horkheimer: Llibertat i Esperança

Els últims pensaments de Horkheimer s'han interpretat com una involució conservadora. No obstant això, es pot entendre com una desil·lusió amb el marxisme pràctic, un apropament a temàtiques schopenhauerianes i una accentuació del valor de la llibertat, que només se supera amb una perspectiva d'esperança en el món existent.

Crítica al Marxisme Pràctic

Horkheimer va considerar el socialisme real (soviètic) com un fracàs.

Crítica a la Globalització

La globalització pot ser una eina per a l'alienació, homogeneïtzant el pensament i destruint l'individualisme. La indústria cultural, en aquest context, és important perquè ens permet recordar la nostra singularitat i allò que ens fa únics.

Per Què Adorno Critica la Pèrdua d'Individualitat?

Adorno rebutja les mentalitats "sistemàtiques" que busquen abolir les diferències individuals i la creativitat. La "micrològica" (terme compartit amb Benjamin) promou una escriptura excèntrica i fragmentària.

Adorno dóna molta importància a la individualitat. La seva obra ens fa reflexionar sobre la importància de mantenir un pensament crític i independent. Adorno deia que, a vegades, només els "bojos" s'atreveixen a dir la veritat.

L'alienació és un problema greu per a l'individualisme, especialment quan implica l'acceptació de la violència i la discriminació, com va passar a Auschwitz.