L'Ésser Humà: Ànima, Enteniment, Ètica i Política Filosòfica

L'ésser humà

Els humans som uns éssers especials, ja que estem compostos per cos (natura material) i ànima (ésser immaterial). L'ànima és la forma substancial primera del cos, que fa que aquest pertanyi a l'espècie humana, però només quan està unida al cos i formen la substància, com en els altres éssers vius que estan compostos de matèria i forma.

Característiques de l'ànima humana

L'ànima humana es pot caracteritzar per:

• Substància racional: no té parts, però sí activitat pròpia i, per això, existència independent del cos.
• Immortal: sobreviu al cos per la seva immaterialitat, simplicitat i autonomia, creada per Déu per a cada individu.
• Dotada d’enteniment i voluntat: té les facultats d'intel·ligència i voluntat, que no són orgàniques (materials).

L'enteniment humà i el coneixement

L'enteniment humà està vinculat als sentits, que són l'origen del nostre coneixement, el qual es forma combinant les coses materials, els sentits i l'enteniment. Amb les dades dels sentits, l'enteniment elabora conceptes mitjançant l'abstracció, que consisteix a separar la matèria de la forma per crear així conceptes universals partint de les característiques abstractes de les coses sensibles. L'enteniment agent descobreix l'universal de les representacions. El procés finalitza amb la visualització a la nostra ment de l'objecte mitjançant la forma.

Ètica i política

L'objectiu últim dels éssers humans és assolir la perfecció pròpia, que és la felicitat, a la qual l'home està encaminat. Per aconseguir-ho, ha d'ajustar la seva conducta amb principis morals; el primer és «fes el bé, evita el mal», on el bé és el bé natural, al qual tots tendeixen i que correspon amb la natura de cadascú, i el mal serà allò que ho contradigui.

Els humans som els que podem encaminar-nos a la nostra perfecció amb decisions i amb la voluntat, que, quan aprèn el que és bo, cerca el bé suprem. Cada ésser té determinades tendències al seu propi bé natural.

L'home és un ésser social i polític per naturalesa, ja que no podria assolir la perfecció sense la societat, i aquesta necessita unes lleis per regir-se, que han de tenir com a objectiu el bé natural i el bé comú. Si no és així, són injustes i no es pot obligar a complir-les, essent titllades de tirania.