L'Ésser Humà: Animal Cultural i Social

Diferències de comportament

Capacitat de simbolització

Pròpia de l'ésser humà, la comunicació mitjançant símbols, mentre que l'animal es comunica amb signes naturals.

El sentiment del propi cos

Per aconseguir un coneixement just de la realitat humana és necessari conèixer el cos. Quan ens fem càrrec de la realitat, a la vegada que la percebem, quedem sentimentalment afectats.

La vida a la realitat

La nostra intel·ligència ens permet captar les coses com a realitats, és a dir, ens podem fer càrrec d'elles, mentre que els animals capten tot el que els envolta com a estímuls als quals han de respondre.

Obertura al món

Per la seva intel·ligència és capaç d'entendre coses que estan més allà de la situació en què es troba en l'espai i el temps.

El lliure albir

L'ésser humà és l'únic animal que és capaç de dir que no en funció de les seves apetències i d'escollir el seu futur construint-lo amb les seves accions.

La inconclusió

L'ésser humà mai no està acabat, sempre sent el desig de més i d'altra cosa.

El capteniment

L'ésser humà té un ell mateix, des del qual s'orienta, regeix les seves accions o fa idees i projectes. Les persones planegen la vida sempre mirant les circumstàncies de l'entorn o dels altres.

La capacitat d'imaginar i de raonar

La fantasia o la imaginació ens permet crear projectes i ideals, la raó és la capacitat amb la qual ordenem aquests projectes i ideals i construïm la vida humana. Ésser humà - animal fantàstic.

Intel·ligència animal o intel·ligència humana?

Si per intel·ligència entenem la capacitat de modificar el medi o utilitzar algun instrument per satisfer les necessitats vitals, aleshores es troba en alguns animals. Però si per intel·ligència entenem la capacitat de comprendre les coses com a reals o de convertir els signes en símbols, o de concebre idees universals i abstractes, llavors només ho té l'ésser humà. La intel·ligència humana és qualitativament i essencialment diferent a la dels animals. La diferència és que els animals no tenen estímul-resposta, ja que la seva resposta està limitada a aquesta situació.

Som un cos...

Per conèixer la realitat humana hem de conèixer el cos tant per les característiques anatòmiques com també les de dins, de l'intracos: és necessari tenir el sentiment del propi cos. Amb els sentits corporals ens sentim afectats i adquirim un to emocional determinat. Quan ens fem càrrec de la realitat, quedem sentimentalment afectats en el nostre to vital i ens sentim impulsats a respondre determinant voluntàriament les nostres accions.

I una consciència...

L'ésser humà és un subjecte, no un objecte, perquè és un algú que actua, un qui que respon, un jo que torna sobre ell i és capaç de preguntar-se: qui sóc jo? La consciència humana té dues funcions bàsiques: considerar-nos com una realitat pròpia a nosaltres mateixos, i mantenir la continuïtat del jo.

L'animal cultural

L'ésser humà és un animal peculiar amb una naturalesa biològica que s'obté a l'ordre cultural. És així un animal cultural. La cultura introdueix un tipus d'adaptació eficaç que aporta mecanismes com el llenguatge simbòlic i la tècnica.

Una certa seguretat i confiança davant els perills. El món de la cultura creat per la capacitat humana d'invenció i anticipació, serveix per disminuir la por a l'atzar.

El concepte d'individu

Un individu és qualsevol ésser complet que pertany a una espècie, animal o vegetal. Difondre la idea que cadascun dels éssers humans és algú únic i irrepetible, que mereix un respecte.

A l'edat moderna es va fer la conquesta dels drets i llibertats individuals. Tot individu humà és subjecte dels drets que no han de ser ignorats ni violats.

L'individualisme i els seus límits

Es coneix actualment amb el nom de teoria de l'individualisme possessiu. La teoria diu que cada ésser humà és l'únic propietari de la seva persona i les seves capacitats i no deu res a la societat. La societat és vista com un conjunt d'individus propietaris que es relacionen entre ells mitjançant l'intercanvi dels béns i serveis.

La teoria suposa que cadascú mirarà de buscar el seu benefici particular en qualsevol relació social. Per aquest motiu es parla de l'individualisme altruista, els humans estem donats a insociable sociabilitat.

L'ésser humà és sociable per naturalesa

L'ésser humà és un animal polític, necessita la societat i la cultura que li aporta per realitzar-se d'acord amb les seves capacitats. Només en ells pot arribar a la perfecció i felicitat. Només l'ésser humà pot viure en societat, ja que ell coneix el bé i el mal, la raó i la justícia, i només ell té un llenguatge per expressar-se.

Viure en societat no és una exigència de la naturalesa.

L'ésser humà no és sociable per naturalesa

La societat és una construcció artificial fruit d'un pacte o contracte entre els éssers humans per evitar la lluita. Com a representants:

• Thomas Hobbes

  Parteix de l'afirmació "l'home és un llop per a l'home", cadascun mogut per l'egoisme propi, està en lluita permanent amb els altres. L'únic impuls natural que obra és la conservació i la satisfacció de les necessitats. Per evitar aquesta lluita es fan acords i es crea la societat.

• Jean-Jacques Rousseau

  Parteix de la hipòtesi d'un home natural solitari que tot i que al principi no necessita la societat per viure, es mou per una pietat natural cap als altres, és bo per naturalesa. És possible i positiva per al seu desenvolupament humà si està estructurada com una comunitat igualitària i poc nombrosa. La sortida d'aquesta situació seria una societat sostinguda per la voluntat general.