L'Ésser Humà: Evolució, Intel·ligència i Indeterminació

L'Ésser Humà: Un Animal Indeterminat

Els éssers humans som una espècie molt estranya comparada amb els animals. Físicament ja som únics: tenim poc pèl, i el poc que tenim es concentra al cap; muscularment som dèbils, no podem caminar descalços ni córrer molt, entre moltes altres coses. Aquestes diferències, però, no són les més importants de veritat. La característica principal que ens diferencia dels animals és que nosaltres, en no tenir instints, substituïm això per la intel·ligència, la capacitat de conèixer. Som intel·ligents perquè podem solucionar els problemes que planteja la lluita per la supervivència. Per explicar com la vam poder obtenir, hem de remuntar-nos a l'origen de l'ésser humà.

Origen de la Intel·ligència i Bipedestació

En un principi, els nostres ancestres homínids vivien en zones boscoses africanes. Aquestes, per un canvi mediambiental, es van desforestar i, per això, els simis es van veure obligats a emigrar cap a la sabana a la recerca d'aliments. L'ésser humà, en aquelles dates (fa milions d'anys), era baixet i dèbil. Gràcies a la nostra debilitat i a la manca d'instints per superar dificultats de supervivència, van obtenir intel·ligència. Aquesta va sorgir gràcies a la posició bípeda. Els homínids la van adquirir perquè es posaven moltes vegades drets per poder veure més enllà, per tal d'identificar possibles perills i preses. Va arribar un moment en què els homínids es van acostumar a caminar a dues potes. Aquesta posició va permetre alliberar el polze i les mans. Aquest alliberament és considerat l'inici de la intel·ligència.

Evolució del Llenguatge i el Cervell Humà

L'alliberament de les mans va permetre als homínids crear eines que facilitessin la supervivència. Això és un clar exemple de transformació del medi on vivien, però per tal de transformar-lo més fàcilment, es requeria una organització i divisió de la feina entre els membres d'un grup d'homínids. Això és anomenat el factor del treball. Gràcies a ell, va sorgir la necessitat de comunicar-se, la qual cosa va condicionar la creació d'un llenguatge. Nosaltres vam ser capaços de començar a utilitzar-lo per una sèrie de factors biològics. Principalment, la posició bípeda va permetre un desenvolupament del crani i, en conseqüència, del cervell. Aquest era el mateix dels animals, però la seva mida i la seva forma arrugada feien que tingués molta superfície, permetent pensar en coses complexes, com un idioma. L'ús d'aquest idioma ens va ser fàcil, ja que teníem el paladar diferent al de la resta d'animals; en tenir-lo molt amunt, permetia el lliure moviment de la llengua.

Intel·ligència, Instints i Herència Humana

Dit tot això, el que podem observar és que la intel·ligència no és l'única característica pronunciada que s'observa. També diem que no tenim instints i que, per això, vam desenvolupar la intel·ligència i, a partir d'aquí, vam poder desenvolupar l'herència biològica i cultural. En canvi, els animals només tenen la biològica. L'animal només pot aprendre en base a la seva supervivència, però són incapaços de transferir-ho.

L'Ésser Humà: Una Espècie Indeterminada

Diem que, en no tenir instints, som una espècie indeterminada, ja que els animals en una mateixa situació faran sempre el mateix, però les persones poden actuar diferent en una mateixa situació. És a dir, els humans no es poden predir amb precisió. També es diu que el fet de ser indeterminats ens fa tendir a establir diferències, a preferir, a transformar i a projectar el nostre ésser en noves potències i característiques que enriqueixen la nostra naturalesa.

Finalment, com es pot comprovar, som éssers únics, estranys i fins i tot indeterminats.