L'ésser humà en la filosofia: Evolució i conceptes clau

L'ésser humà en la mentalitat grega

Sòfocles va expressar: «No hi ha res tan meravellós com l’ésser humà». Per a Sòfocles i la majoria de filòsofs grecs, l’ésser humà és admirable perquè és un ésser especial: forma part de la natura, però és diferent de la resta dels éssers naturals.

L’ésser humà en Plató

Per a Plató, l’ésser humà és un ésser dividit entre dos mons: espiritual i material. Segons ell, el cos està fet de matèria i és mortal, mentre que l’ànima pertany a un altre ordre, és espiritual, pura i immortal.

L’ésser humà en Aristòtil

Aristòtil sosté que l’ésser humà és un ésser físic i biològic; és propi de l’ésser humà tenir una ànima racional. Per a ell, l’ésser humà és una unitat substancial: podem distingir, però no separar l’ànima i el cos. A més, l’ésser humà és sociable per naturalesa i, gràcies a la raó i al llenguatge, pot establir les justícies o injustícies.

L’ésser humà en l’època hel·lenística

El període hel·lenístic comprèn des de la mort d’Alexandre el Gran fins a la incorporació d’Egipte a l’Imperi romà. L’ésser humà es descobreix com a individu, únic i aïllat.

Doctrines principals

• El cinisme: proclamava que calia retornar l’ésser humà a la seva naturalesa original.
• L'epicureisme: defensada per Epicur, sosté que l’ésser humà també és un conjunt d’àtoms.
• L'estoïcisme: viure en harmonia amb el cosmos significa conèixer aquest vincle amb el tot i sotmetre-s’hi.

Tipus d'antropologies

• Les antropologies dualistes suposen l’existència d’una doble substància en l’ésser humà.
• Les antropologies monistes, però materialistes, afirmen que l’ésser humà està fet d’una única substància de caràcter material.

La concepció cristiana de l’ésser humà

Amb el cristianisme apareix una nova manera d’entendre el món i la vida; el cristianisme és la religió universalista d’Occident. Aquest plantejament introdueix algunes novetats i idees:

1. Tots els humans som iguals i tenim la mateixa dignitat.
2. L’ésser humà ha estat creat racional i lliure.
3. La vida humana té un sentit transcendent.
4. L’humà és un ésser que necessita ser salvat.

Tomàs d’Aquino col·locava el destí humà en un pla completament diferent del d'Aristòtil. La vida eterna després de la mort és fonamental en el seu pensament, així com la contemplació beatífica de Déu. El que sí que accepta d’Aristòtil és que la racionalitat ens distingeix dels altres animals i que seguir els dictats de la raó és la manera virtuosa d’orientar la vida humana.

L’ésser humà en el Renaixement i la Modernitat

El Renaixement (s. XV i XVI) és un moviment de renovació cultural. La modernitat filosòfica comença aproximadament al s. XVII. S’inicia quan René Descartes proclama un discurs on conclou que l’ésser humà és, sobretot, una subjectivitat pensant.

Descartes és el màxim representant del dualisme antropològic; per a ell, l’ésser humà és sobretot un esperit que pensa, però alhora un ésser format per dues realitats: el cos i l’esperit. Thomas Hobbes, en canvi, defensa una antropologia monista i materialista. Des del seu punt de vista, els homes som màquines i egoistes.

Idees bàsiques sobre la naturalesa humana

• A. Idea de progrés humà: en el sentit d’augment.
• B. Idea d’autonomia moral i intel·lectual: per a Immanuel Kant, la Il·lustració significa l’arribada de l’home a la majoria d’edat. L’autonomia moral defensada per Kant és el fonament dels drets humans universals.

Visions contemporànies sobre l’ésser humà

L’ésser humà segons Darwin

Per a Charles Darwin, l’home és una espècie animal com les altres, fruit de l’evolució de la vida sobre la Terra.

L’ésser humà segons Marx

Per a Karl Marx, l’ésser humà és, sobretot, un producte de la natura; a més a més, l’ésser humà és un ésser actiu que, per mitjà del treball, pot produir béns, realitzar-se com a persona, construir societats i fer avançar la història.

L’ésser humà segons Nietzsche

Friedrich Nietzsche va escriure: si «Déu ha mort», en quin lloc queda l’home? Qui ens dirà el que està bé i el que està malament? Com orientarem les nostres vides? Una possibilitat, segons Nietzsche, és continuar vivint com si Déu existís; des del seu punt de vista, és un estil de vida molt pobre i mediocre que nega tot el que és positiu. L’altra possibilitat consisteix a superar l’home actual, crear nous valors i alliberar-nos de Déu, transformant la vida humana en la d’un superhome, ja que, segons ell, l’ésser humà és voluntat de poder.

L’ésser humà segons Freud

Sigmund Freud és el creador de la psicoanàlisi. Segons ell, l’ésser humà desconeix bona part del que és en realitat, perquè s’amaga en l’inconscient, origen i causa fonamental del nostre comportament.

La posició existencialista

L’existencialisme és un corrent filosòfic del s. XX. Els existencialistes pensen que l’ésser humà no té una naturalesa fixa. Aquesta posició està representada per Jean-Paul Sartre, segons el qual l’ésser humà no té essència, sinó que es troba abocat a l’existència. La construcció de la pròpia existència es duu a terme en llibertat; així doncs, estem «condemnats a la llibertat» i, per tant, a la responsabilitat.

La naturalesa humana i la persona

La naturalesa humana és el genoma humà; la diferència és el que ens distingeix els uns dels altres. El concepte d’ésser humà és un concepte biològic: som humans per una simple raó genètica.

La persona humana

A diferència del concepte biològic d’ésser humà, el concepte de persona és un concepte cultural. La persona és un individu humà, però considerat com a subjecte autoconscient, racional i moral. Boeci va definir la persona humana com a «substància individual de naturalesa racional». Per a Kant, la persona humana és un agent racional i moral. La dignitat és el valor que té tota persona pel sol fet de ser persona.

Distincions conceptuals

• Persones que no són humanes: individus racionals i morals que pertanyin a altres espècies, com déus o àngels.
• Humans que no són persones: hi ha humans que no compleixen les condicions per ser considerats persones.

Consideració moral i jurídica

Únicament les persones poden tenir drets i deures. Això ens compromet a tractar moralment i jurídicament com a persones els éssers no humans que ostentin, ara o en el futur, característiques d’una persona. També hi ha comunitats humanes que poden atorgar l’estatut de persona i tractar moralment i jurídicament com a tal altres éssers humans que no compleixen els requisits de persona.