L'Ésser Humà en Societat: Identitat, Evolució i Diversitat Cultural

Naturalesa Humana, Individu i Cultura

L'Animal Cultural

La cultura introdueix un tipus d'informació útil que aporta el llenguatge simbòlic i la tècnica, les quals permeten aconseguir una certa seguretat i confiança davant els perills. La invenció i l'anticipació ens fan estar més segurs. La naturalesa humana té una dimensió biològica i una altra de cultural que interaccionen. La naturalesa biològica específica dels éssers humans possibilita la vida cultural, i la dimensió cultural augmenta el poder d'adaptació de la naturalesa biològica.

El Concepte d'Individu

Un individu és qualsevol ésser complet que pertany a una espècie, sigui animal o vegetal. Utilitzem aquest terme com a "ésser humà" perquè recentment s'ha estès la idea que cada ésser humà és únic i irrepetible. Tot humà és subjecte de drets que no han de ser ignorats ni violats.

L'Individualisme i els seus Límits

L'individualisme sosté que l'ésser humà és l'únic propietari de la seva persona i de les seves capacitats, i no deu res a la societat per elles. Aquest serà lliure en la mesura que sigui propietari d'ell mateix. En conseqüència, la societat és vista com un conjunt d'individus propietaris que es relacionen per l'intercanvi de béns i serveis que hagin estat capaços d'acumular. Cadascú mirarà de buscar el seu benefici particular en qualsevol relació social i entén que l'Estat ha de protegir la llibertat de l'individu perquè puguin funcionar els intercanvis. Quan diem individualisme altruista, ens referim a que qualsevol persona, per arribar a ser-ho i desenvolupar les seves capacitats, necessita el suport i la cooperació de la societat en què viu.

La Gènesi de l'Ésser Humà

L'Ésser Humà és Sociable per Naturalesa (Aristòtil)

L'ésser humà és un animal polític; sociable per naturalesa, que necessita la societat i la cultura que aquesta li dona per realitzar-se. Només en la societat pot arribar a la perfecció i la felicitat que la seva naturalesa li permet i li exigeix. Viure en societat és una exigència humana. Només l'ésser humà pot viure en societat, ja que només ell està dotat de raó per conèixer el bé i el mal, la justícia i la injustícia, i només ell disposa d'un llenguatge per expressar-los.

Viure en Societat No és una Exigència de la Naturalesa

L'ésser humà no és sociable per naturalesa; la societat és una construcció artificial, un acord entre els éssers humans.

Representants de Teories sobre la Societat

• Thomas Hobbes: Afirma que "el llop és un llop per a l'home", que els éssers humans viuen en una situació caòtica per l'egoisme i estan en lluita permanent. Per això, és necessari un cap fort i absolut capaç d'imposar les seves lleis per conviure en pau.
• Jean-Jacques Rousseau: Sosté que l'home natural és solidari, que l'home és bo per naturalesa i que la societat el corromp. Proposa una situació de comunitat igualitària. Però l'aparició de la propietat privada i l'egoisme posa en perill el desenvolupament de la convivència pacífica.

Aportacions de l'Antropologia Cultural

L'antropologia cultural estudia la manera de viure dels diferents grups humans i l'evolució que han experimentat. L'antropologia els interpreta i intenta comprendre'n el significat per reproduir l'evolució que experimenten.

Les Primeres Societats

En el Paleolític (35.000 anys aC), les primeres agrupacions eren societats igualitàries que basaven la supervivència en la caça i la recol·lecció. Hi predominava l'economia de l'intercanvi i la reciprocitat. En aquests clans familiars, el cap era un home amb experiència.

Societats Agrícoles

Cap al 8.000 anys aC, canvis mediambientals van impulsar els humans a buscar noves solucions per obtenir recursos. L'economia d'acumulació i redistribució controlada ja era possible, permetent controlar excedents. D'un comandament compartit es va passar a un cap de la tribu, que era la persona amb poder suficient per recollir i emmagatzemar aliments i béns que poguessin satisfer les necessitats de la població en un moment determinat d'escassetat. També hi havia líders guerrers.

Els Estats Naixents

Els estats naixents es caracteritzen per:

• Una forta centralització del poder.
• Una estratificació social més gran.
• Una clara divisió de funcions.
• Una desigualtat en la distribució de la riquesa.
• Un desenvolupament urbanístic.
• Un notable creixement cultural.

Aquesta nova forma d'organització social de caràcter estatal es va produir, abans que en altres llocs (cap al 35.000 anys aC), a l'Orient Mitjà, a causa de les condicions òptimes que presentava la regió.

El Dinamisme de la Socialització

La Identitat Social

Naixem pertanyent a un grup social determinat (família, barri, poble, nació…) i adquirim una identitat social alhora que adquirim una identitat personal. La identitat personal ens permet mantenir-nos com a persones úniques i singulars, mentre que la social ens permet mantenir uns valors compartits amb altres persones. Tant la identitat personal com la social s'adquireixen per mitjà d'un procés de socialització que interioritza valors, usos i costums socials. Gràcies al procés de socialització adquirim una identitat.

La Socialització i les Seves Formes

La socialització és el procés pel qual l'individu interioritza la cultura de la societat en què viu, desenvolupa la seva identitat i es constitueix com a persona. Aquest procés es perllonga al llarg de la vida de l'individu i es pot dividir en dues etapes: la socialització primària i la secundària.

Socialització Primària

És la part més important del procés. Té com a objectiu introduir el subjecte en la societat i es desenvolupa en el si de la família durant la primera part de la infància. Més tard, en aquest procés, apareix la generalització, on el subjecte comprèn les normes, les actituds i els valors de la vida. Per exemple, aprèn a veure que la seva mare s'enfada amb ell cada vegada que no li deixa les joguines al seu germà; per tant, entendrà la situació i la pròxima vegada li deixarà les joguines al seu germà amb la finalitat que la seva mare no s'enfadi. Finalment, en aquest procés de socialització, apareix una gran càrrega emocional.

Socialització Secundària

És un procés pel qual s'interioritzen mons institucionals. Entren nous agents en la socialització, com les institucions laborals, polítiques o religioses. Es diferencia de la primària perquè en la primària no hi havia cap problema d'identificació, ja que el subjecte sap que té una sèrie d'individus al costat que ell mateix no ha triat (família). En canvi, en aquesta nova etapa, el subjecte podrà escollir el seu sector social i la càrrega afectiva és menor. En aquest procés pot aparèixer una crisi de creixement a causa que el subjecte s'adona que al món no solament existeixen els pares, sinó que hi ha altres perspectives, com per exemple, els amics.

Davant la Diversitat Cultural

Actituds Davant la Diversitat Cultural

Les actituds més freqüents davant la diversitat cultural són l'etnocentrisme, el relativisme cultural i l'interculturalisme.

Etnocentrisme

L'etnocentrisme analitza les cultures des del punt de vista de la pròpia cultura, que es converteix en la mesura per valorar les altres. Aquesta actitud comporta dues conseqüències:

• La falta de comprensió per entendre aquells que no tenen la mateixa manera de viure.
• La radicalització del sentiment de cohesió, que fa que alguns membres del grup se sentin superiors a altres i adoptin una actitud d'imposició envers aquests.

També pot manifestar-se com:

• Xenofòbia: Odi als estrangers.
• Racisme: Creença en la superioritat d'una raça o grup ètnic.
• Aporofòbia: Odi als pobres.

Relativisme Cultural

El relativisme cultural proposa analitzar diferents cultures i recomana la tolerància envers les diferències culturals. Aquesta actitud, però, té grans limitacions:

• No promou diàlegs entre cultures, sinó que defensa que cadascuna s'ha de tancar en els seus valors.
• És incapaç d'evitar riscos com:
  • Racisme: Alguns pensen que el millor és que cadascú es quedi al seu país amb la seva cultura.
  • Separació: Entre cultures que es toleren, però no tenen interès a tenir contacte.
  • Actitud romàntica: Exageren aspectes positius de les cultures diferents.
  • Paràlisi cultural: El més important és conservar la tradició.

Interculturalisme

L'interculturalisme parteix del respecte a altres cultures i supera les dificultats del relativisme cultural perquè propugna la trobada entre diferents cultures en igualtat de condicions. Proposa els següents objectius:

• Reconèixer la naturalesa pluralista de la nostra societat.
• Comprendre la complexitat de la relació entre diverses cultures.
• Promoure diàlegs entre cultures.
• Col·laborar en respostes als problemes mundials.

Relativisme i Universalisme

Segons el relativisme, és impossible la comunicació entre cultures. En canvi, l'universalisme destaca uns valors on apareix el respecte a altres cultures. Els valors universals són:

• Els drets humans
• Llibertat
• Igualtat
• Solidaritat
• Tolerància activa