Humanisme, Reforma i Contrareforma: Època de Canvis a Europa
Clasificado en Religión
Escrito el en catalán con un tamaño de 4,53 KB
Erasme de Rotterdam i l'Humanisme Cristià
Erasme de Rotterdam. Molts humanistes van pretendre unir l'herència de la cultura clàssica, l'interès científic i els valors cristians (estudi de la Bíblia i dels problemes religiosos). L'exponent més destacat d'aquest Humanisme cristià fou Erasme de Rotterdam.
L'Expansió de l'Humanisme
La Impremta: Motor de Difusió Cultural
Des de mitjan segle XV, la invenció de la impremta va facilitar enormement la difusió de les idees humanistes.
Acadèmies i Universitats: Centres del Saber Humanista
Les acadèmies, grans impulsores del pensament humanista, van centrar els seus estudis en la llengua, la literatura i la filosofia. Estaven formades per erudits que, gràcies al mecenatge d'un senyor, es dedicaven a traduir manuscrits antics i a intercanviar coneixements i idees.
Les universitats, com les de Bolonya, Pàdua, Florència, Lovaina i Alcalá de Henares, van tenir un paper molt important en la formació i la transmissió de nous coneixements.
Les Causes de la Reforma Religiosa
Descontentament amb l'Església Catòlica
Entre els motius de descontentament amb l'Església Catòlica a les primeries del segle XVI, cal esmentar:
- El luxe exagerat amb què s'envoltava l'alta jerarquia eclesiàstica.
- L'escassa cultura i el relaxament dels costums del clergat.
- La compravenda de càrrecs eclesiàstics (simonia), que no es feia per vocació religiosa sinó, sovint, per interessos econòmics o amb la creença d'obtenir el perdó dels pecats.
Crítica Humanista i Venda d'Indulgències
Alguns humanistes, com Erasme de Rotterdam, van criticar la generalització de totes aquestes pràctiques abusives i van defensar una religiositat més íntima basada en la lectura de la Bíblia.
Però l'enfrontament decisiu que va portar a la divisió de l'Església es va produir l'any 1515, arran de l'ordre del papa Lleó X de posar a la venda noves indulgències per sufragar la construcció de la basílica de Sant Pere del Vaticà.
La Reforma Luterana: Principis Fonamentals
La Reforma Luterana, iniciada per Martí Luter, es fonamenta en tres principis bàsics:
- La salvació per la fe (sola fide), i no per les obres.
- El sacerdoci universal, segons el qual tots els creients són sacerdots.
- L'autoritat de la Bíblia (sola scriptura) com a única font de fe.
El Concili de Trento i la Contrareforma
La resposta de l'Església Catòlica a la Reforma Protestant, coneguda com a Contrareforma, es va concretar principalment en el Concili de Trento, les sessions del qual van tenir lloc entre els anys 1545 i 1563. Hi van assistir les més altes jerarquies eclesiàstiques i també alguns monarques catòlics, com l'emperador Carles V.
Dogmes Catòlics Confirmats a Trento
El concili va reafirmar els dogmes principals de la doctrina catòlica:
- Va proclamar que la fe era important, però que la salvació s'havia d'aconseguir també per mitjà de les bones obres.
- Va confirmar els set sagraments, el caràcter sagrat de la missa i el culte a la Mare de Déu i als sants.
- Va declarar la Vulgata (traducció llatina de la Bíblia feta per Sant Jeroni) com l'única interpretació autèntica de les Escriptures.
Castella: Cisneros i la Conversió dels Moriscos
A Castella, el Cardenal Cisneros va posar fi a la política de tolerància envers els musulmans i va impulsar els bateigs obligatoris. Aquest fet va donar lloc a l'aparició dels moriscos (musulmans batejats). L'any 1502, tots els musulmans dels regnes de Castella van ser obligats a convertir-se al cristianisme o a exiliar-se.
La Perspectiva: Innovació Artística Renaixentista
La perspectiva és la tècnica artística de representació dels objectes sobre un pla (superfície bidimensional) de manera que es conservi la il·lusió de la proporció de les formes, les distàncies que les separen i la disposició amb què s'ofereixen a la vista. Aquesta innovació, fonamental en l'art del Renaixement, permet representar les tres dimensions de la realitat (alçada, amplada i profunditat o volum) en una superfície de dues dimensions.