L'Humanisme: Revolució Intel·lectual del Renaixement Italià

L'Humanisme: Una Nova Mentalitat Renaixentista

Crisi Medieval i Naixement de l'Antropocentrisme

Els segles XIII i XIV presenten una crisi de valors que anuncia la cloenda d'una etapa de la història (l'Edat Mitjana) i la presència de noves actituds davant del món que duran cap a l'Edat Moderna. És l'Humanisme, un corrent ideològic que impregnà una nova etapa històrica: el Renaixement.

Al segle XIV, la raó humana es va imposant per entendre el món, per damunt d'aquella raó divina que ho explicava tot durant la llarga etapa medieval. El teocentrisme va quedant arraconat per una nova manera d'enfrontar-se al món i d'entendre'l. L'antropocentrisme col·loca l'ésser humà, posseïdor de la capacitat de raonar, com a eix de totes les coses, perquè és l'únic ésser de la creació capaç de pensar, de reflexionar sobre ell mateix i sobre el món on viu.

Itàlia: Bressol Favorable de l'Humanisme

A Itàlia era més fàcil que enlloc superar la mentalitat medieval, perquè un seguit de circumstàncies que feien viable el canvi s'aplegaren en aquest territori. La burgesia imposà els seus gustos i les seves inquietuds i, també, el seu racionalisme.

A Itàlia hi havia una estructura sociopolítica excepcional. Les ciutats estat estaven farcides de palaus habitats per una burgesia cada vegada més puixant; competiren entre elles en poder econòmic, en importància social i en luxe i bellesa.

El Trecento Italià: Fonaments Literaris de l'Humanisme

El canvi de mentalitat de la classe burgesa origina el corrent que es coneix amb el nom d'Humanisme. Els intel·lectuals estudien grec i llatí i escriuen amb la funció de crear bellesa. La literatura comença a ser considerada una realitat artística i amb un valor immens.

El Dolce Stil Novo i els seus Grans Autors

Dante va batejar aquesta nova manera de concebre la poesia amb el nom de Dolce Stil Novo. Els italians abandonen la visió feudal de la dama i introdueixen la donna angelicata, que interpreta la bellesa de la dama com a símbol d'elevació espiritual.

Dante Alighieri: Autor de La Divina Comèdia

Considerat un dels més grans literats italians. El conjunt de la seva producció literària es pot dividir en tres apartats:

• Obra poètica.
• Obra doctrinal escrita en llatí.
• La Divina Comèdia, una de les obres cabdals de la literatura europea. A través d'aquest poema, que descriu l'estructura de l'altre món segons la concepció de l'època, Dante vol demostrar que per aconseguir la felicitat hi ha un llarg camí.

Francesco Petrarca: La Poesia Intimista i Laura

Laura és la font d'inspiració dels seus poemes, en els quals explica el que sent. Aquest fet inaugura la poesia intimista, que expressa tristesa i decepció perquè l'amor no és correspost; per això, la malenconia és el tema recurrent. La influència de Petrarca sobre els seus imitadors és que converteixen els amants en presoners perquè han estat ferits amb una sageta. Va escriure la majoria de les seves obres importants en llatí.

Giovanni Boccaccio: Mestre de la Prosa amb El Decameró

Va escriure obres en llatí i en italià. Gràcies a ell, la prosa italiana va adquirir un alt nivell artístic. La seva obra més destacada és El Decameró, un recull de contes amorosos de gran influència. Il Corbaccio és una sàtira contra una vídua.