La Humanitat com a Virus: Impacte Ambiental i Solucions Democràtiques
Clasificado en Otras materias
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,67 KB
La Humanitat com a Virus: Una Anàlisi Crítica
Religions monoteistes: El judaisme, el cristianisme i l’islam parteixen d’un Déu únic i perfecte, i ens agrada creure que som fets a la seva imatge.
Superioritat humana: Ens veiem com semidéus racionals, capaços de dominar la natura i adaptar l’entorn a nosaltres.
Comparació amb virus: Hi ha un organisme que es comporta com nosaltres: el virus, que es reprodueix destruint allò que toca.
Humans com a malaltia: Segons Matrix, els humans som un càncer i només les màquines poden curar el planeta.
Rastre de destrucció: La nostra petjada es veu pertot: desforestació, pluja àcida, pèrdua de biodiversitat, canvi climàtic.
Societat de mercat i destrucció: Des de la seva aparició, hem destruït boscos, rius i ecosistemes, alterant l’equilibri de la biosfera.
Triomf dels valors de canvi: Quan els valors de canvi van superar els experiencials, vam guanyar riquesa, però vam perdre felicitat i sostenibilitat.
Humans esclaus de màquines: El sistema ens obliga a servir les màquines per generar béns i augmentar els valors de canvi.
Valor de canvi vs. valor experiencial: El valor de canvi és econòmic; el valor experiencial té a veure amb el sentit i el benestar.
Catàstrofes com a negoci: Un incendi pot augmentar el valor econòmic perquè genera activitat, tot i ser una pèrdua real.
Esport i valor de canvi: Quan l’esport es basa a guanyar diners, es destrueix la seva essència lúdica i emocional.
Individu aïllat: En la societat de mercat, cada persona actua pel seu benefici, trencant l’equilibri col·lectiu i natural.
Triomf de l’interès privat: L'interès personal ha passat per damunt del bé comú i de la sostenibilitat ambiental.
Exemples positius: Comunitats en harmonia: Comunitats com els aborígens vivien en harmonia amb la natura, posant límits a l’explotació.
Límits al sistema: Cal limitar els monopolis i l’explotació per protegir el planeta amb normes sobre pesca, terra, emissions, etc.
El paper de l’Estat: Alguns pensen que cal l’Estat per regular i protegir el medi ambient i el bé comú.
Problemes amb l’Estat: Però sovint l’Estat defensa els interessos de polítics i buròcrates, no pas els del planeta.
Fracàs del mercat: La naturalesa no té valor de canvi, per això el mercat no la protegeix i només actua si genera beneficis.
Comparació amb el feudalisme: Abans, la natura estava sota un senyor, però ara es divideix i es ven com a producte.
Mercats de mals: L’Estat pot donar valor als danys (com la contaminació), convertint-los en negocis a través de regulacions.
Privatització i democràcia: Quan es privatitza la natura, es posa en mans d’uns quants, trencant la idea de democràcia real.
Vot a la democràcia vs. mercat: A la democràcia tothom té un vot; al mercat, el vot depèn de la teva riquesa.
Solució democràtica: Només la democràcia pot evitar que els humans es converteixin en virus destructors del planeta.