Hume: Costum, Raó i Sentits

Hume: Costum, Hàbit i Percepció

1. En aquest fragment, Hume argumenta que la nostra percepció del món està influïda pel costum i l'hàbit, no per la raó. Quan observem fenòmens, com una bola de billar en moviment, la nostra ment anticipa l'efecte basant-se en experiències passades. No hi ha una raó inherent en els objectes que ens porti a aquesta conclusió; és el costum el que ens hi condueix. Hume destaca la limitació de la raó per justificar les creences sobre el futur basades en l'experiència, ja que els poders que governen els fenòmens són desconeguts. El costum, doncs, guia la nostra percepció i expectatives, no la raó.

La Limitació de la Raó Segons Hume

2. La frase "Per més fàcil que pugui semblar aquest pas, la raó no el podria dur mai a terme" es refereix a la limitació de la raó humana per establir connexions necessàries entre causes i efectes, cosa consistent amb els principis de l'empirisme de Hume.

• Segons Hume, tot coneixement es basa en impressions. Les impressions són percepcions immediates i vívides a través dels sentits. Les idees, en canvi, són representacions derivades d'aquestes impressions. Com a empirista, Hume argumenta que només podem confiar en allò que percebem directament.
• Hume nega l'existència de connexions necessàries entre causes i efectes. Argumenta que no hi ha impressions de cap connexió necessària, força o poder en les relacions causals. Observem successions regulars d'esdeveniments, però això no és suficient per establir una connexió necessària.
• Hume rebutja la noció de causalitat com a raonable. No hi ha raons per creure en connexions necessàries. Ni la raó ni l'experiència poden justificar la creença en aquestes connexions, ja que no podem demostrar-les a priori ni basar-les en l'experiència sense caure en un raonament circular.

Per tant, la frase reflecteix que la raó humana no pot justificar la creença en connexions necessàries entre causes i efectes, ja que són desconegudes i no es poden establir amb certesa basant-se únicament en la raó o l'experiència.

Hume i Descartes: Sentits i Coneixement

3. La comparació entre Hume i Descartes sobre el paper dels sentits en el coneixement revela diferències entre empirisme i racionalisme.

• Hume, com a empirista, considera els sentits la font fonamental del coneixement. Tot coneixement deriva de les impressions sensorials. Les impressions són percepcions immediates, i la ment crea idees que en són còpies pàl·lides. Els sentits, doncs, tenen un paper central en la formació del coneixement.
• Descartes, en canvi, adopta una perspectiva diferent. Tot i reconèixer la importància dels sentits, manté una actitud escèptica envers la seva fiabilitat com a font de coneixement veritable. A les "Meditacions Metafísiques", qüestiona la veracitat de les percepcions sensorials, argumentant que ens poden enganyar. Descartes no rebutja completament els sentits, però dubta de la seva capacitat per proporcionar coneixement segur.