Les idees de calor i de llum en el Sol

Les idees de calor i de llum, que rebem del Sol per mitjà del tacte o dels ulls, comunament les considerem qualitats reals, existents en el Sol…

1. Les idees de calor i de color en el Sol

En el text Locke ofereix un argument per mostrar que les idees de calor o de color no són qualitats reals que es trobin en el sol, per justificar això compara els efectes que el sol pot causar en un tros de cera, per exemple, que fa que la cera s’estovi i perdi color i els efectes que el sol causa sobre la nostra pell o els nostres ulls (notem escalfor, veiem llum).

2. Les qualitats reals i el seu poder

«Qualitats reals»: forma de les parts d’un cos.

«Poder»: capacitat que té un cos de produir determinats efectes en nosaltres o en altres cossos.

3. Les qualitats secundàries i les idees simples

Locke s’està referint a les qualitats no pròpies de l’objecte (el Sol), les que ell anomena qualitats primàries, sinó que s’està referint a les qualitats secundàries o als efectes que té per a nosaltres. Són, per tant, subjectives.

De tota manera, aquestes qualitats de “calor i llum (...) no són en el Sol ni més ni menys del que hi són els canvis fets en la cera quan s’estova o es blanqueja per causa seva” són les que se’ns apareixen a la nostra ment i produeixen les idees simples.

Les idees simples, produïdes per les qualitats secundàries o efectes dels objectes, són les úniques de les que tenim constància. I per a Locke això és crucial. Locke és empirista, i els principis d’aquesta doctrina filosòfica són que el coneixement cert comença per l’experiència (les idees simples, provocades per les qualitats secundàries). També Locke afirma que el límit del coneixement cert són les idees simples.

4. Comparació entre Locke i Descartes

Compararé Locke i Descartes perquè un és empirista i l’altre és racionalista i pensó que és interessant les diferències que tenen. Locke i Descartes tenen una concepció força diferent del coneixement. Per Descartes, el coneixement és deductiu, és a dir, parteix d’uns principis evidents a partir dels quals es formen unes afirmacions no evidents però sí certes pel que fa a la lògica de la deducció. Per Locke, el coneixement és inductiu, és a dir, prové de l’experiència. Descartes arriba al coneixement a través de la raó i només considera l’experiència per afirmar allò que creu la raó, en canvi, per Locke tot el que no es fonamenta en l’experiència i només en la raó no és vàlid. Locke només utilitza la raó per afirmar el que li ha dit l’experiència. D’altra banda, per Descartes, les idees innates sí que existeixen i a més l’anàlisi d’aquestes li ajuden amb el coneixement. Per Locke, les idees innates no existeixen perquè quan naixem la nostra ment és com una tabula rasa que anem omplint a través de l’experiència. Ara bé, tot i aquestes diferències, els dos donen molta importància al coneixement deductiu com a mostra de coneixement fiable, tot i que per Locke ha de fonamentar-se en l’experiència, mentre que per Descartes no.