Les idees polítiques de Locke sobre el govern civil
Clasificado en Derecho
Escrito el en catalán con un tamaño de 2,94 KB
Les idees polítiques de Locke queden recollides en els seus dos tractats sobre el govern civil.
TRACTAT I: Crítica a l’absolutisme i a la monarquia de dret diví.
TRACTAT II: Manté la posició del primer i desenvolupa més les seves idees polítiques a partir d’un anàlisi de la naturalesa, l’origen, i els objectius del govern civil.
Capítol 1:
Locke pensa que en una societat civil en un estat és necessari que existeixi un poder polític, amb dret a dictar lleis com la pena de mort i les penes inferiors, encarregat de regular i protegir la propietat privada, i amb legitimitat per utilitzar la força per executar aquestes lleis o defensar l’estat si cal.
Capítol 2:
La qüestió és determinar l’origen d’aquest poder polític, per fer-ho, ens parla de la situació natural de l'ésser humà, de l’ESTAT DE NATURA. En aquest estat els homes són lliures, disposen de plena llibertat per ordenar els seus actes i propietats, sempre que respectin els altres.
Aquest principi es fonamenta en el que Locke anomena la LLEI NATURAL. La llei natural, que es a la vegada una llei moral per l’home i una llei de Déu, contempla que tot i sent lliures i iguals, ningú pot atemptar en contra de la vida, la salut, la llibertat o els bens materials dels altres.
L’aplicació de la llei no està regulada per cap poder exterior ni institució. En l’ESTAT DE NATURA tothom poc castigar als infractors de la llei, fins i tot, preventivament. Transgredir la llei és equivalent a viure sense raó. Segons la LLEI NATURAL, dins d’aquesta situació els homes tenen fonamentalment dos drets:
- Castigar el crim per tal de reprimir-lo i prevenir-ne la repetició (ho pot fer tothom).
- Rebre reparació (només la víctima).
Locke diu que qualsevol pot matar un homicida per dissuadir-ne d’altres. Per il·lustrar aquest pensament cita el gènesi de la bíblia “Qui vessi sang de l’home, per l’home serà vessada la seva sang”.
Dins d’aquesta situació i cap la possibilitat de que sorgeixi el que Locke anomena l’ESTAT DE GUERRA, un estat d’enemistat i destrucció. Això passa quan algú declara qualsevol intenció d’anar en contra de la vida d’un altre. Segons Locke, quan algú mostra aquestes intencions, el que fa es abandonar l’ESTAT DE NATURALESA i anar en contra de la LLEI NATURAL. Per això, segons aquesta, cal que la víctima es defensi tant com sigui possible, perquè la protecció dels innocents és prioritària, i sovint la força és l’única manera de garantir la seguretat.
Quan algú intenta sotmetre a un altre, el que fa és prendre-li la llibertat, fer-lo esclau, i podem suposar que això ho farà amb qualsevol altre. Per aquesta raó és lícit, fins i tot, matar un lladre que no havent ferit al que ha robat, ha emprat la força per prendre-li els diners. Sotmetre per la força és equivalent a robar la llibertat, a fer la guerra.