Identitat i diversitat de gènere: Els orígens de la divisió sexual

Identitat i diversitat de gènere

Tots els humans naixem amb una marca biològica ben definida: o som mascles o femelles. Cada cultura o societat fa la seva pròpia lectura en termes socioculturals del que és el gènere. Així, partint de l'existència biològica dels sexes (diferències genèticogenitals) es proposen els gèneres com una segona naturalesa socioculturalment construïda. L’identificació del sexe suposa la necessitat d'interioritzar tot un seguit de rols, funcions i valors que defineixen a cada gènere. El sistema de gèneres estableix les funcions socials reservades a uns i unes altres:

• El paper tradicional de l'home s'orienta a l'esfera productiva (producció fora de casa, protecció de la família): home proveïdor.
• El paper tradicional de la dona s'orienta a l'esfera reproductiva (cura i afecte dels fills i família) dona reproductora/cuidadora.

Històrica i antropològicament el gènere femení apareixia en aquelles qüestions relacionades amb el sistema simbòlic del poder masculí: valors sexuals del nom, la fidelitat conjugal, l'honor, la fama... Avui, la dona ja està present fins a les discriminacions positives: quotes, percentatges de participació, etc. El mite d'origen de la diferència de gènere ve del Gènesi. Va aparèixer la divisió del treball entre home i dona. La dona va passar a ser la responsable de la reproducció biològica de l'espècie i per tant també de la reproducció social de grup (Reproductora-curadora). L'home va passar a ser el responsable de la subsistència (proveïdor). Amb la revolució industrial va aparèixer l'ideal burgès de “Mestressa de casa”. Aquesta nova figura estableix una divisió clara entre el treball productiu i el treball reproductiu, cosa que no havia succeït fins llavors (producció agrícola o artesanal). De la mà d'aquesta divisió tècnic-ideològica del treball apareixen conceptes com el de privacitat i la intimitat, que van començar a configurar les noves diferències de gènere entre homes i dones. És a partir d'aquest moment històric quan s'associa la variable sexual a la variable social, apareixent els rols de gènere que fins llavors solament eren rols sexuals. Però aquest nou model històric del Mestressa de casa no és un model generalitzat. Solament ho poden seguir les dones de la burgesia que es poden permetre “ser mantingudes” i que per tant “no han de treballar” o “no se les deixa treballar”. Apareixen els marcadors de gènere burgés femení: ungles, color pell, vestits... Aquest model burgès es va estenent fins a arribar a ser el model desitjat també per la classes populars (exemple de dominació ideològica). Però la Revolució Industrial va fer també possible la inserció de la dona al món del treball, malgrat que aquesta inserció es va fer de forma secundària. En els anys 60’s (segona revolució) tampoc es va arribar a la igualtat malgrat l'inici de la incorporació de la dona al món del treball perquè la dona casada estava mal vist que treballés. La Secció Femenina va dur a terme iniciatives legislatives en les Corts: “Derechos Políticos y Profesionales de las mujeres” reconeixia com molt important el paper de la dona al món del treball. S'acceptà la incorporació de la dona al món laboral però, això mateix va dur a l'aparició de la doble jornada o doble horari laboral per a les dones, doncs a les tasques domèstiques se li sumen les tasques laborals. El fet de definir papers tan precisos en la construcció social de gènere també té els seus problemes doncs violenta la relació entre homes i dones. Amb tot aquest canvi social i la visibilitat de les dones en l'àmbit laboral i la definició del seu paper en l'àmbit domèstic, va aparèixer el moviment feminista que ho va estimular.