La Identitat en Filosofia: Virginia Woolf i el Dasein de Heidegger

La Identitat Segons Virginia Woolf

Podem parlar del tema de la identitat (les identitats) basant-nos en l'obra de Virginia Woolf. La identitat pertany a un tipus de filosofia que és la metafísica. Els metafísics afirmen que la identitat existeix i que, per tant, quan una persona diu “sóc una dona” o “sóc un home”, sap molt bé el que això significa.

Les Tres Idees Clau de Virginia Woolf sobre la Identitat

Centrant-nos en Virginia Woolf, parteix de tres idees que apareixen en Les Ones (The Waves) entorn d'aquest tema:

1. No hi ha identitat substancial (metafísica)

No hi ha identitat substancial: ni d’home, ni de dona, ni d’ésser humà. Plató diria que l’ésser humà és aquell que té ànima, Aristòtil diria que és aquell que té logos (no és igual que raó; aquesta només és una única accepció del logos). També parlaria de l’essència política (zoon politikon), etc. Tot això són intents de crear una veritat absoluta sobre l’existència humana. Amb Nietzsche s’acaba això: l’ésser humà no té una identitat substancial. No hi ha essència humana, l’ésser humà no té identitat. L’ésser humà no és, es fa, es crea, s’inventa. “No se nace mujer, se llega a serlo” — Simone de Beauvoir.

2. El subjecte es configura en les seves relacions i situacions

Som relacions, les nostres relacions. No hi ha un subjecte previ a la relació, sinó que el subjecte s’inventa i es crea en la relació. La relació és un fer-se i desfer-se, no s’acaba mai. Ella diu, a Les Ones, “qui sóc? Depèn de la zona on estigui” — Virginia Woolf. La persona ben educada és la que sap estar a l'altura de la situació (més que manca de coherència, és manca d’educació).

3. Crítica a la moral deontològica i la identitat sexual

Virginia diu que ens passem la vida amb les ètiques deontològiques. Existeix la identitat sexual? “M’agraden els homes”. No és vàlid; en tot cas, t’agrada un en concret, t’agrada un cos i una ment, que van units. Sexualitat no és equivalent a genitalitat.

El Dasein Segons Heidegger

El Dasein és l’ésser humà. L’ésser humà és un ens que es pregunta per l’existència i pel ser. El Dasein existeix. Per tant, l’ésser humà és un ens que existeix i existir és projectar-se, és ser possible.

Construir-se i inventar-se vol dir que es pot ser el que es vulgui. Però aquesta llibertat de ser el que es vulgui genera angoixa perquè implica decidir el que vols ser dins d’aquesta diversitat d’opcions per escollir. A més, aquesta llibertat d’escollir el que es vulgui engloba l'opció d’escollir el bé o el mal i, per tant, implica vigilar el que s’escull i acceptar les conseqüències de l’elecció que es fa.

El Dasein és l’ens que som nosaltres mateixos i és l’únic ens que es pregunta qui és, es pregunta pel ser. El fet de ser el que es vulgui va en contra de la metafísica perquè aquesta estableix uns models per imitar, és a dir, implica “fer-ho com jo”.

L’essència del Dasein rau en la seva existència (això mai ho diria Descartes). La metafísica, en general, no fa una distinció entre ser i existir (de la mateixa manera que Descartes). La metafísica intenta descobrir l’essència i Heidegger diu que aquesta essència no és anterior a l’existència, sinó que diu que és la mateixa. Allò que ens caracteritza com a humans no és el pensament, és l’existir: la invenció de nosaltres mateixos, projectar-nos, per bé o per mal.

Heidegger sobre l'existència: És “poder ser”. L’ens és poder ser; la teva vida està per inventar, però la vida d’un gat, per exemple, ja està inventada, ja que el seu ser no és un poder ser/ser possible, no pot crear. Quan naixem som un projecte que escriu cadascú. Ser gai és inventar-se una forma de vida segons Foucault, o ser dona també.

Tots els ens són iguals o hi ha algun que sigui diferent d’un altre? Nosaltres som un ens, però som diferents d’altres ens. Som l’únic ens (l’ens humà) que es preocupa pel ser.