La Identitat Personal: Criteris Filosòfics i Dubtes Existencials

La Identitat Personal: Fins a On Arriba el "Jo"?

Som el mateix "jo" que quan érem infants de 5 anys i ara que som adults, tot i que a nivell físic i de comportament hi hagi poques similituds? Els filòsofs es plantegen com es pot definir i demostrar que aquestes dues persones, l'infant i l'adult, que aparentment no tenen res a veure, són en realitat el mateix "jo".

Criteris per Definir la Identitat Personal

Diversos criteris intenten explicar la continuïtat de la identitat personal:

Criteri Corporal

Aquest criteri sosté que és la mateixa persona perquè és el mateix cos que evoluciona. El problema sorgeix si un cervell diferent fos trasplantat a aquest cos, ja que no hi hauria continuïtat.

Criteri Cerebral

El cervell és l'òrgan que controla la memòria i, per tant, la continuïtat de la identitat del "jo" s'hauria de trobar en aquest òrgan. Els dubtes apareixen si d'un cervell se'n traguessin dos i s'implantessin en dos cossos diferents: compartirien records, estarien compartint un "jo"?

Criteri Físic

La persona original seria la mateixa que la persona trasplantada si una part suficient del cervell fos la mateixa i li permetés fer les activitats psicològiques normals. Aquest criteri planteja el problema de la identitat del "jo" si la ciència permetés duplicar cervells: estarien compartint la identitat?

Criteri Memorístic

John Locke va plantejar al segle XVIII el criteri de la memòria com a criteri d'identitat personal, la continuïtat de la consciència. Els dubtes sobre la validesa sorgeixen quan perdem la memòria per una amnèsia o un accident.

Criteri Psicològic

Les limitacions del criteri de la memòria han fet que els filòsofs busquessin algun criteri més ampli, que inclogués la personalitat i el caràcter. Aquesta teoria també seria rebatuda si la ciència permetés la clonació, ja que el nou personatge compartiria records, caràcter i personalitat.

El Dilema del Trasplantament Cerebral

Imaginem una operació on s'extreu el cervell d'un pacient A per tornar-lo a implantar després. Però, el metge s'equivoca i l'implanta en un altre cos B, i viceversa. El pacient B mor. A sobreviu. Quan es desperta de l'operació no es reconeix i es pensa ser B i vol ser B. Segurament afirmaríem que es tracta realment de B, i no de A, encara que el cos sigui d'A. És a dir, pensem que la identitat no depèn del cos, sinó del cervell, perquè és l'òrgan que controla la memòria, el caràcter, la personalitat.

El criteri cerebral es pot resumir així: “P₂ a T₂ serà la mateixa persona que P₁ a T₁, només en el cas que P₂ a T₂ tingui el mateix cervell que P₁ a T₁.” Així, segons aquest criteri, el "jo" no és més que el cervell.

Problemes del Criteri Cerebral

Aquest criteri presenta problemes:

• Teletransportador 2: Si es pogués fer una còpia de mi mateix, també seria jo?
• Fisió personal: Si insereixen les dues parts del meu cervell en dos cossos diferents, quin dels dos sóc jo?
• El cas de malalts d’epilèpsia extrema que els van separar els hemisferis i cada un governava el cos del pacient de manera quasi independent (2 "jos"?)