Ignorància Racional: Causes i Conseqüències en Democràcia

La Ignorància Racional

Un individu racional utilitzarà recursos per a buscar informació política fins al punt que el Benefici Marginal (BMg) iguali el Cost Marginal (CMg): Així serà racional. El benefici esperat d'estar ben informat en un context polític depèn principalment de dos factors:

• La probabilitat que el vot de l'individu sigui decisiu.
• El benefici que l'individu assigna a una determinada opció política si aquesta guanya.

Un individu pot estar ben informat de les mesures polítiques o del partit que més li convé. Però, aquesta persona té només un vot i es tracta d'una decisió col·lectiva. No tots els individus es juguen el mateix en una contesa electoral. Per a alguns, el valor assignat a les diferents opcions en beneficis personals esperats pot ser modest, però per a uns altres, els hi pot anar en joc molta riquesa personal.

El Benefici Marginal esperat es pot expressar com: BMg esperat = Benefici de l'opció * Probabilitat que el vot sigui decisiu. Com que aquesta probabilitat tendeix a zero en eleccions massives, és pràcticament impossible que el vot d'una sola persona canviï el resultat electoral.

Per tant, el comportament racional de l'elector, en cercar informació política per basar el seu vot igualant el Cost Marginal al Benefici Marginal de la recerca, serà quedar-se amb informació que tingui un Cost Marginal també pròxim a zero (informació fàcilment accessible, ambiental). El que és racional és romandre relativament ignorant en la informació política detallada, i d'ací el concepte encunyat per Downs d'ignorància racional.

Si l'individu s'informa molt, però el conjunt de la societat no ho fa, el resultat electoral serà el mateix que si ell no s'hagués informat. No necessàriament triomfarà l'opció que més li convé individualment. Com que és probable que molts votants actuïn de manera similar (racionalment ignorants), el resultat global és una inversió en informació política insuficient des del punt de vista social. És un cas semblant al del free rider (polissó) que hem vist en els béns públics.

Des del punt de vista col·lectiu, caldria que els votants s'informessin més, però des del punt de vista individual, l'opció racional és romandre ignorant o desinformat. Segons Downs, des del punt de vista individual, el que és racional és invertir el mínim de recursos en l'obtenció d'informació política, reduint aquesta a la purament ambiental o fàcilment disponible.

Grups de Pressió (Lobbies)

Una de les conseqüències de la ignorància racional és l'existència i l'èxit dels lobbies o grups de pressió. Aquests són grups de persones o empreses que concentren els seus interessos econòmics en un aspecte molt delimitat de la política pública.

És racional per a un grup d'interès informar-se exhaustivament sobre aquest aspecte concret i saber-ne més que ningú. D'ací que contractin experts que elaboren els millors informes i sàpiguen presentar la informació de la manera més convincent i adient als seus interessos particulars.

D'altra banda, aquesta qüestió, que potser és clau per a un col·lectiu molt petit, té un impacte només marginal per al conjunt de la ciutadania. Per a la immensa majoria de ciutadans, no seria racional (segons el càlcul cost-benefici individual) informar-se tant sobre aquest assumpte específic. Aquesta majoria roman en silenci i es converteix en la "majoria silenciosa".

Exemple: La pressió que pot fer un grup d'empresaris d'un sector particular per a aconseguir un aranzel que els protegeixi de la competència externa o una regulació pública menys exigent que disminueixi els seus costos. Aquestes decisions públiques afecten moltíssim els seus interessos econòmics. Tot i que també poden afectar negativament els ingressos o costos de la majoria de ciutadans, ho fan només marginalment per a cada individu. Així s'explica que el proteccionisme hagi pogut triomfar durant tant de temps a països democràtics, quan és molt probable que la disminució coordinada d'aranzels entre els països hagués beneficiat una gran majoria de la població.

Ineficiències Derivades segons Downs

Segons Downs, el comportament racional de l'individu en una democràcia (incloent-hi la ignorància racional) portarà a un conjunt d'ineficiències o fallades en el funcionament del sector públic. Aquestes es manifesten en:

• Vots guiats principalment per la ideologia o senyals simples, en lloc d'informació detallada.
• L'èxit dels grups de pressió que defensen interessos molt particulars en detriment de l'interès general.
• L'excessiva importància de figures com els persuasors i representants.
• Un nivell d'informació política clarament subòptim per part dels ciutadans-votants des d'una perspectiva social.

Fallades en la Revelació de Preferències Col·lectives

Hi ha problemes inherents al procés de revelar les preferències individuals per a béns o polítiques col·lectives, és a dir, de fer-les públiques i agregar-les.

El Problema del 'Free Rider' en Grans Col·lectius

En el cas de grans col·lectius (com l'electorat general), cada subjecte pot intentar apropiar-se tant com pugui dels beneficis dels béns públics, contribuint alhora el menys possible al seu finançament. Per a fer-ho, confiarà que el seu comportament individual (no pagar o no revelar la seva veritable valoració) no afecti el resultat global que li interessa (la provisió pública del bé), tot minimitzant la seva aportació personal al finançament. Això és especialment cert en el cas d'aquells béns públics que pateixen d'impossibilitat o gran dificultat de practicar l'exclusió a qui no paga.

Aquest comportament, conegut com a free rider (o polissó), és perfectament racional a nivell individual, però planteja problemes per a l'òptim social. El resultat pot ser la infraprovisió o, fins i tot, la no provisió del bé públic, malgrat que aquest sigui valorat positivament per la ciutadania en conjunt.

Comportament Estratègic en Grups Reduïts

En les democràcies representatives, el problema del free rider en el context del gran col·lectiu es transforma en un problema de comportament estratègic en un col·lectiu reduït, com el dels representants en un parlament o en una comissió.

En aquest context de grups petits, els resultats són incerts i poden aparèixer ineficiències perquè tots intentaran minimitzar l'aportació individual mentre maximitzen els beneficis obtinguts. La diferència clau entre un context i l'altre és que, en el petit col·lectiu, els participants s'han de plantejar el seu comportament sabent que les seves accions individuals sí que poden afectar el resultat global. En el gran col·lectiu (votants), això generalment no passa.

Ara, el comportament racional ja no és necessàriament no revelar la preferència per una política pública que generi beneficis per a tothom sense possibilitat d'excloure qui no contribueix. Més aviat, es desencadena un comportament estratègic, en el sentit que cada participant pren en consideració el comportament esperat de l'altra part per a millorar la seva situació personal. El resultat final és incert i no necessàriament eficient.

(Nota: La secció següent del text original sembla referir-se a un gràfic o model específic no inclòs) Suposem que dues parts han de revelar les seves preferències per a la provisió d'un bé públic. Podríem pintar les corbes de demanda individual i col·lectiva del bé públic. Un punt E podria maximitzar l'eficiència global si cada part revelés les seves veritables preferències; el nivell del bé públic s'aproparia a QE i cada part aportaria QEF i QEG respectivament. Una corba QBJ podria indicar el cost per a A dels respectius nivells del bé públic, considerant que B aportarà les seves veritables preferències a pagar. Aquesta corba podria ser igual a 0 en certs escenaris.

Ineficiències en la Revelació de Preferències

En resum, cal esperar una nova font d'ineficiències en la fase de revelació de les preferències col·lectives. Aquestes ineficiències sorgeixen pel comportament free rider dels votants (agreujat en col·lectius grans) i pels comportaments estratègics dels actors en col·lectius petits (com els representants polítics).