Il·lusions òptiques, intel·ligència i percepció sensorial

Clasificado en Psicología y Sociología

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,25 KB

Il·lusions òptiques

Il·lusions òptiques són un dels termes més fascinants de la psicologia de la percepció: comprovem amb quina facilitat els nostres sentits ens enganyen. Són discrepàncies entre el que percebem i la realitat objectiva. Es presenten en moltes de les nostres percepcions quotidianes i no desapareixen quan ens adonem del seu caràcter il·lusori.

La intel·ligència

La intel·ligència és un amalgama de destreses per crear, aprendre i resoldre problemes; permet a l'individu afrontar les situacions de la vida i fer alguna cosa valuosa per a una comunitat o cultura. Depèn de la dotació biològica, de la interacció amb l'entorn i de la cultura.

Tipus d'intel·ligència

  • Lingüística: utilitzar les paraules de manera efectiva.
  • Lògico-matemàtica: utilitzar nombres i raonar.
  • Espacial: percebre de forma correcta el món visual i espacial.
  • Musical: transformar, expressar, discriminar i escoltar.
  • Corporal-cinestèsica: utilitzar el cos en l'expressió d'idees i sentiments.
  • Intrapersonal: comprendre els propis pensaments, sentiments i emocions.
  • Interpersonal: capacitat d'entendre els altres.
  • Naturalista: distingir, classificar i utilitzar objectes del món natural.

Percepció

Percepció consisteix a descobrir quins factors permeten que les sensacions apareguin com a totalitats unitàries i coherents en la nostra experiència.

Visió, audició i sensació

Visió: gran part de la informació que obtenim del món és visual. Es considera el sentit humà dominant perquè ens permet percebre l'espai, orientar els nostres moviments i evitar perills.

Audició: fonamental per a la comunicació mitjançant el llenguatge. Som molt sensibles a les variacions dels sons i podem detectar diferències entre moltes veus humanes.

Sensació: requereix que els estímuls siguin captats pels receptors. El nivell d'intensitat d'un estímul s'anomena llindar; la nostra capacitat de rebre estímuls és limitada. Es distingeix el llindar absolut (quantitat mínima i màxima d'un estímul) i el llindar diferencial (diferència d'intensitat de l'estímul necessària).

Freud i les etapes psicosexuals

Freud va observar que, en diferents etapes de la nostra vida, trobem plaer en distintes parts del cos:

  • Oral (fins a 18 mesos): impaciència, agressivitat.
  • Anal (18 mesos - 3 anys): retenció, expulsió, higiene.
  • Fàl·lica (3 - 6 anys): relació amb els altres, amor propi.
  • Latència (6 - 12 anys): aprenentatge social i desenvolupament de la consciència.
  • Genital (a partir de 12 anys): desenvolupament definitiu de trets de personalitat.

Nota: S'ha corregit l'ortografia, la puntuació i la presentació per millorar la llegibilitat i l'optimització SEO sense eliminar contingut original.

Entradas relacionadas: