Il·lusions òptiques, intel·ligència i percepció sensorial
Clasificado en Psicología y Sociología
Escrito el en
catalán con un tamaño de 3,25 KB
Il·lusions òptiques
Il·lusions òptiques són un dels termes més fascinants de la psicologia de la percepció: comprovem amb quina facilitat els nostres sentits ens enganyen. Són discrepàncies entre el que percebem i la realitat objectiva. Es presenten en moltes de les nostres percepcions quotidianes i no desapareixen quan ens adonem del seu caràcter il·lusori.
La intel·ligència
La intel·ligència és un amalgama de destreses per crear, aprendre i resoldre problemes; permet a l'individu afrontar les situacions de la vida i fer alguna cosa valuosa per a una comunitat o cultura. Depèn de la dotació biològica, de la interacció amb l'entorn i de la cultura.
Tipus d'intel·ligència
- Lingüística: utilitzar les paraules de manera efectiva.
- Lògico-matemàtica: utilitzar nombres i raonar.
- Espacial: percebre de forma correcta el món visual i espacial.
- Musical: transformar, expressar, discriminar i escoltar.
- Corporal-cinestèsica: utilitzar el cos en l'expressió d'idees i sentiments.
- Intrapersonal: comprendre els propis pensaments, sentiments i emocions.
- Interpersonal: capacitat d'entendre els altres.
- Naturalista: distingir, classificar i utilitzar objectes del món natural.
Percepció
Percepció consisteix a descobrir quins factors permeten que les sensacions apareguin com a totalitats unitàries i coherents en la nostra experiència.
Visió, audició i sensació
Visió: gran part de la informació que obtenim del món és visual. Es considera el sentit humà dominant perquè ens permet percebre l'espai, orientar els nostres moviments i evitar perills.
Audició: fonamental per a la comunicació mitjançant el llenguatge. Som molt sensibles a les variacions dels sons i podem detectar diferències entre moltes veus humanes.
Sensació: requereix que els estímuls siguin captats pels receptors. El nivell d'intensitat d'un estímul s'anomena llindar; la nostra capacitat de rebre estímuls és limitada. Es distingeix el llindar absolut (quantitat mínima i màxima d'un estímul) i el llindar diferencial (diferència d'intensitat de l'estímul necessària).
Freud i les etapes psicosexuals
Freud va observar que, en diferents etapes de la nostra vida, trobem plaer en distintes parts del cos:
- Oral (fins a 18 mesos): impaciència, agressivitat.
- Anal (18 mesos - 3 anys): retenció, expulsió, higiene.
- Fàl·lica (3 - 6 anys): relació amb els altres, amor propi.
- Latència (6 - 12 anys): aprenentatge social i desenvolupament de la consciència.
- Genital (a partir de 12 anys): desenvolupament definitiu de trets de personalitat.
Nota: S'ha corregit l'ortografia, la puntuació i la presentació per millorar la llegibilitat i l'optimització SEO sense eliminar contingut original.