La Il·lustració i Rousseau: Raó, Progrés i Contracte Social

Grans Temes de la Il·lustració

• Confiança en el poder de la raó: Considerada una eina capaç i única de resoldre tots els problemes humans.
• Fe en el progrés científic: L’activitat científica possibilita el progrés constant en la vida humana.
• Deisme: No acceptaven una religió sobrenatural, sinó una religió sotmesa al criteri de la raó.
• Apologia de la tolerància: Necessitat de respectar els diversos tipus d’idees i rebutjaven les condemnes dogmàtiques.
• Necessitat de l’educació: Instrument clau del progrés, de la ignorància a la plena realització personal i social.
• Crítica del poder polític: No poden viure en un règim polític absolutista, enderrocar la monarquia.

Rousseau: El Sentiment Natural i el Contracte Social

L'home és bo per naturalesa; no obstant això, actua malament forçat per la societat, que el corromp. Rousseau mai no va trobar la pau que buscava. Els seus principis i els seus gustos anaven per camins diversos; la seva vida va ser una constant tensió entre l'ideal i el real, entre el que havia de ser i el que era. Encara que va viure en temps de la Il·lustració, no encaixava del tot en la seva època: la seva vida i la seva obra van suposar una anticipació del Romanticisme que seguiria la Il·lustració. Tal com farien els romàntics, va donar primacia al sentiment natural, no a la raó il·lustrada.

No podia mostrar públicament la seva degeneració: necessitava emmascarar la seva vilesa, el seu egoisme i les seves passions. Considerava inútil somiar en un retorn a l'antic estat natural de bondat i innocència. Tanmateix, creia que hi havia una possibilitat de regeneració moral per a l'ésser humà: el contracte o pacte social. Aquest era el resultat de l'intent d'harmonitzar individu i societat, de legitimar l'ordre social conservant la llibertat política.

Els éssers humans, associats mitjançant un pacte, creen les condicions perquè es respecti la voluntat general. L'essencial en el pacte social és un intercanvi: cada ésser humà sotmet la seva persona i tot el seu poder a la direcció de la voluntat general i, a canvi, cada membre de la societat és acollit com a part indivisible del tot.

El pacte representa el reconeixement del que és universal per sobre del que és particular, de la supremacia de la justícia sobre l'instint, del social sobre el natural.

Després del pacte, obeir i sotmetre's a la llei dictada per la voluntat general equival a ser lliure, a obeir-se a un mateix. Per tant, Rousseau valora positivament l'estat civil sorgit del pacte i de les seves lleis, fruit de la voluntat general.

Considerava inútil somiar en un retorn a l'antic estat natural de bondat i innocència. Tanmateix, creia que hi havia una possibilitat de regeneració moral per a l'ésser humà: el contracte o pacte social. Aquest era el resultat de l'intent d'harmonitzar individu i societat, de legitimar l'ordre social conservant la llibertat política.

Els éssers humans, associats mitjançant un pacte, creen les condicions perquè es respecti la voluntat general. L'essencial en el pacte social és un intercanvi: cada ésser humà sotmet la seva persona i tot el seu poder a la direcció de la voluntat general i, a canvi, cada membre de la societat és acollit com a part indivisible del tot.

El pacte representa el reconeixement del que és universal per sobre del que és particular, de la supremacia de la justícia sobre l'instint, del social sobre el natural.

Després del pacte, obeir i sotmetre's a la llei dictada per la voluntat general equival a ser lliure, a obeir-se a un mateix. Per tant, Rousseau valora positivament l'estat civil sorgit del pacte i de les seves lleis, fruit de la voluntat general.

Voluntat General vs. Voluntat de Tots

Rousseau distingeix entre voluntat general i voluntat de tots:

• La voluntat general té un subjecte universal, el poble sobirà, i el seu objecte és el bé comú (no es pot identificar amb la suma de voluntats particulars).
• La voluntat de tots no és res més que una suma de voluntats particulars.