Il·lustració, Secularització i Qüestió Social (S. XVIII-XIX)

Clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,44 KB

Context històric: Segles XVIII i XIX

El segle XVIII va ser el segle de la revolució del pensament amb el moviment il·lustrat, i el segle XIX ho va ser amb la revolució social que va portar la Revolució Industrial. De la mateixa manera, durant el segle XIX es produeix un avenç notable en tots els camps de la ciència i la tècnica. Religiosament, es comença el procés de secularització, la supressió de privilegis eclesiàstics i les desamortitzacions del patrimoni de l’Església.

La Il·lustració: El Segle de les Llums

La Il·lustració és el corrent de pensament que va dominar França i Anglaterra durant gairebé tot el segle XVIII. Es va caracteritzar per la centralitat de la raó, la confiança absoluta en la naturalesa humana, el menyspreu pel passat i la fe cega en el progrés. Aquest corrent es va gestar des del racionalisme i l'empirisme. A Espanya va tenir molt poca influència a causa del fre de la tradició. Hi van destacar el pare Feijoo, Cadalso i Jovellanos.

Religió i Estat: Confessionalitat i Secularització

Estat Confessional

Després de la Reforma protestant, els països es van dividir entre catòlics i protestants. Els sobirans van assumir que la unitat nacional i la unitat religiosa havien d'anar alhora. Així, l'Església es recolzava en l'Estat, en les seves estructures i en el seu poder, mentre que l'Estat se servia de l'Església per mantenir la cohesió de la nació. Aquest model es coneix com a Estat confessional.

Secularització de l'Estat

Des de la Revolució Francesa, en molts llocs l'Estat s'independitza de l'Església. Això implica una major separació entre ambdós àmbits. El govern ja no depèn ni d'un príncep ni del poder de l'Església, sinó del poble, que l'exerceix mitjançant el vot. Aquest procés s'anomena secularització de l'Estat.

Concepte de Secularització

La secularització és el procés pel qual les persones comencen a entendre la seva vida, el món i la societat sense necessitat de Déu.

La Qüestió Social i la Resposta Eclesial

El proletariat sorgeix a mitjan segle XVIII, però fins a la segona meitat del segle XIX no es va produir a l'Església una reacció significativa davant la nova situació social, patrocinada inicialment per grups cristians alemanys i francesos. Fruit d'aquesta pressió sorgeix l'encíclica Rerum novarum (1891), el primer document oficial de l'Església sobre la qüestió social. Aquesta aborda quatre grans temes:

  • Els drets del treballador.
  • El dret a la propietat privada.
  • Les obligacions de l'Estat.
  • La condemna de la lluita de classes com a únic mètode.

Religió, Filosofia i Ciència: Àmbits Diferenciats

La religió, la filosofia i la ciència, encara que estretament relacionades entre si, constitueixen realitats molt diferents. Així, la ciència, davant del tema de Déu, ni n'afirmarà ni en negarà l'existència, ja que no entra dins del seu àmbit d'estudi metodològic. Són sabers que exigeixen la capacitat de pensament de la persona: la raó, que ens permet conèixer, i la fe, que pot il·luminar allò que sabem o sabrem.

Entradas relacionadas: