La Imaginació i l'Esquematisme Transcendental en Kant

Imaginació: Treball Doble i Síntesi Empírica

La imaginació realitza un treball doble: primer, fa una síntesi empírica, perquè hi ha imatges, és a dir, quan es troba un concepte amb una sensació. La síntesi empírica és possible perquè l'espai-temps pot ser unificat. Per tant, a més de generar imatges concretes (a posteriori de la imaginació), la imaginació realitza una síntesi a priori.

La imaginació fa la síntesi entre l'espaciotemporalitat i les categories. En la imaginació, la pura successió del temps s'estructura de forma tal que aquesta estructuració són categories i viceversa. La imaginació fa la síntesi entre l'espaciotemporalitat i les categories. En la imaginació, la pura successió del temps s'estructura de forma tal que aquesta estructuració són categories i viceversa.

Esquema Transcendental: Producte de la Imaginació

L'esquema transcendental és un producte de la imaginació on s'estructura la successió de l'espai-temps. El que vol mostrar Kant és que hi ha una necessitat interna; la imaginació només pot articular l'experiència humana d'una determinada manera. Les categories sintetitzen l'espaciotemporalitat mitjançant els productes de la imaginació anomenats "esquemes".

El més important és la temporalitat, no l'eternitat, en el marc dels esquemes transcendentals.

Esquematisme: L'Art Secret de la Ment

En la imaginació, malgrat que el temps passa, es conserva i manté el que passa. El món de l'experiència es produeix en la imaginació i és comú. Si els esquemes els expressem en forma de judicis, valent-nos de les categories, aquests seran sintètics necessaris: aparegui la dada que aparegui, ho fa dins d'aquest marc de la imaginació. Per això són judicis sintètics a priori.

Principi Suprem dels Judicis Sintètics a Priori

El principi suprem de tots els judicis sintètics a priori estableix que "cada objecte està sotmès a les condicions de possibilitat de la meva experiència del món, són alhora, les condicions de possibilitat de tot objecte d'experiència possible." Per això donen lloc als judicis sintètics a priori, que haurien de substituir definitivament l'antiga ontologia.

Què Podem Saber? El Marc del Coneixement Kantia

El que podem saber és el que es dona dins del marc dels judicis sintètics a priori. El sistema de principis a priori, el marc del saber, es formula en:

• 1. Axiomes de la intuïció (de quantitat): Totes les intuïcions són magnituds extensives (en l'espai-temps).
• 2. Anticipacions de l'experiència.
• 3. Analogies de l'experiència.
• 4. Postulats del pensament empíric en general.