Imatges a Roma i el Cristianisme: De la Veneració a l'Educació

Les Imatges a la Roma Clàssica

En la Roma clàssica es podien trobar imatges pertot arreu. Normalment, es tractava d'imatges d'emperadors fetes en pedra o bronze. Però aquestes imatges no eren considerades com a simples representacions. Segons la normativa legal i la consideració popular, aquestes imatges tenien el mateix valor que la persona representada. Qualsevol representació de l'emperador tenia el mateix grau d'autoritat i d'importància que el mateix emperador. Qualsevol ofensa o desconsideració a una estàtua de l'emperador no es podia disculpar dient que només es tractava d'un tros de pedra. Una estàtua de l'emperador era, d'alguna manera, el mateix emperador. És a dir, l'emperador i la seva representació eren la mateixa cosa.

El Cristianisme Primitiu i les Imatges

L'any 313, en l'anomenat edicte de Milà, l'emperador romà Constantí va establir el cristianisme com a religió de l'Imperi. Així, la religió cristiana va passar de viure amagada i perseguida a convertir-se en un poder important de l'Estat. Calia, doncs, construir els llocs on la gent es pogués reunir a sentir missa. Des d'un primer moment, el tipus de decoració que havien de tenir les noves esglésies va ser un element de discussió. La nova religió cristiana oficial va voler diferenciar-se de la vella Roma dels déus mitològics i de les imatges dels emperadors. Per això, en un principi van estar en contra de l'existència d'imatges a les esglésies, ja que es podien confondre amb els antics emperadors i els déus romans. Déu no podia ser representat com Zeus o Apol·lo. Un tros de fusta o de pedra no podia ser confós amb Déu, el creador de l'Univers.

Gregori I el Gran i la Funció Didàctica

El papa Gregori I el Gran té una gran importància en la història de l'art arran de la decisió que va prendre en la polèmica sobre l'existència d'imatges a les esglésies. Gregori I el Gran va considerar que la pintura servia per a il·lustrar passatges de les Sagrades Escriptures a un poble analfabet, és a dir, que tenia una funció didàctica. Segons ell, , i així com el llibre escrit informava els que el llegien, també la pintura informava el poble sense instrucció que la contemplava. La decisió de Gregori I va permetre l'existència de pintures a les esglésies, però a condició que aquestes fossin fetes amb un estil senzill i poc naturalista.