Immanuel Kant: Epistemologia, Ètica i Llibertat Filosòfica

Immanuel Kant: Pensament i Influència Filosòfica

Immanuel Kant, considerat el pensador més influent de l'era moderna, examinà les bases del coneixement humà i creà una epistemologia individual. Kant diferenciava les maneres de pensar en proposicions analítiques i sintètiques. Les proposicions poden ser dividides també en dos tipus: empíriques (o a posteriori) i a priori. Les proposicions empíriques depenen només de la percepció, però les proposicions a priori tenen una validesa essencial i no es basen en aquesta percepció. La diferència entre aquests dos tipus de proposicions pot ser il·lustrada per l'empírica i l'a priori.

Judicis Sintètics a Priori i Transcendentalisme

La tesi central de Kant a la Crítica de la Raó Pura és que resulta possible formular judicis sintètics a priori. Aquesta posició filosòfica és coneguda com a transcendentalisme. En explicar com és possible aquest tipus de judicis, Kant considerava els objectes del món material com a incognoscibles en essència des del punt de vista de la raó; serveixen només com a matèria pura a partir de la qual es nodreixen les sensacions. Els objectes, en si mateixos, no tenen existència independent, i l'espai i el temps pertanyen a la realitat només com a part de la ment, com a intuïcions amb les quals les percepcions són mesurades i valorades.

L'Ètica Kantiana: La Metafísica dels Costums

En la seva obra Metafísica dels Costums, Kant descriu el seu sistema ètic, basat en la idea que la raó és el fonament últim de la moral. Afirmava que els actes de qualsevol classe han de ser empresos des d'un sentit del deure dictat per la raó, i que cap acte realitzat per conveniència o només per obediència a la llei o al costum pot considerar-se moral.

Els Imperatius Kantians: Hipotètic i Categòric

Kant va descriure dos tipus d'imperatius dictats per la raó:

• L'imperatiu hipotètic: disposa un curs d'acció per aconseguir una finalitat específica.
• L'imperatiu categòric: dicta una trajectòria d'actuació que ha de ser seguida per la seva exactitud i necessitat.

L'imperatiu categòric és la base de la moral i va ser resumit per Kant en aquestes paraules clau: "Actua de manera que la màxima de la teva conducta pugui ser sempre un principi de llei natural i universal."

Llibertat Individual i Societat Ideal

Les idees ètiques de Kant són el resultat lògic de la seva creença en la llibertat de l'individu. No considerava aquesta llibertat com la llibertat no sotmesa a cap llei, sinó més aviat com la llibertat d'autogovern, la llibertat per obeir conscientment les lleis de l'univers tal com es revelen per la raó. Creia que el benestar de cada individu havia de ser considerat com un fi en si mateix i que el món progressava cap a una societat ideal on la raó "obligaria a tot legislador a crear les seves lleis de manera que poguessin haver nascut de la voluntat única d'un poble sencer, i a considerar tot subjecte, en la mesura que vol ser un ciutadà, partint del principi que ha d'estar d'acord amb aquesta voluntat".