Impacte de la Colonització Americana a Castella

Conseqüències Econòmiques

Ingressos i Explotació

Els nous territoris americans van representar una font d'ingressos important per a Castella, especialment per a la Corona. Els colonitzadors van cercar fonts de recursos estables i van exigir a la corona la concessió de terres i mines. Per treballar les terres es va establir el sistema d'encomienda (grups d'indígenes que treballaven pels colonitzadors i pagaven tributs a canvi de protecció, subsistència i ensenyament religiós). Les mines eren propietat reial i la corona en concedia l'explotació a canvi de la cinquena part del mineral que se n'extreia. A partir del 1540, es va establir el sistema de mitas, que obligava els indígenes per mitjà d'un sorteig a treballar a les mines a canvi d'un salari imposat pels colonitzadors. La feina en camps i mines es basava en l'explotació de mà d'obra esclava, que la Corona va intentar evitar. La Llei d'Índies reconeixia els indígenes com a súbdits, però la realitat era diferent.

Comerç i Monopoli

Les Índies van ser una font d'intercanvis comercials. Castella subministrava blat, bestiar vacum i oví, vinya, cavalls i armes. D'Amèrica arribava fonamentalment or i plata, però també blat de moro, patata, tabac, cacauet i cacau. El monopoli es va concedir al port de Sevilla i l'any 1503 es va crear la Casa de Contratación de Sevilla per controlar el tràfic comercial i assegurar la recaptació del 20% per a la Corona. Els viatges es van organitzar per mitjà d'un sistema de flotes, vaixells que anaven plegats per protegir-se dels atacs dels pirates anglesos i holandesos i feien dues expedicions cada any (anada i tornada), així es controlava de manera efectiva el comerç americà.

Revolució de Preus i Deute

L'enorme afluència de metalls preciosos va provocar un augment espectacular dels preus (400%) al territori castellà, pel fet que va fer augmentar els diners en circulació sense incrementar la producció i això va donar lloc a una revolució dels preus. L'elevat endeutament de la corona espanyola per finançar primerament l'expansió i després el manteniment de l'imperi, va fer que gran part d'aquest tresor es gastés amb tanta rapidesa com havia estat aconseguit. Els banquers alemanys i genovesos van facilitar el capital per equipar l'armada i l'exèrcit, i com a pagament van rebre la major part del tresor americà. Els efectes dinamitzadors de l'or i la plata en l'economia castellana van ser molt pobres, perquè la riquesa que no va acabar en mans estrangeres va ser invertida de manera improductiva en joies i en béns de luxe importats.