Impacte de la Crisi Econòmica a la Monarquia Hispànica

Factors de la Crisi Econòmica

• Devaluació de la moneda castellana
• Creació de nous impostos
• Exigència de donatius a la noblesa
• Venda de càrrecs públics
• Venda de títols nobiliaris
• Conversió de terres reials en senyories per ser venudes

Aquests recursos només varen servir per atendre les necessitats immediates, com les despeses militars o el pagament dels interessos als banquers, però no varen ser suficients per aturar el creixent endeutament de la Hisenda Reial.

Causes de la Crisi

a) La caiguda de la producció agrària pel despoblament de les terres i per la pèrdua de mà d’obra pagesa com a conseqüència de la disminució del nombre d’habitants.

b) La ramaderia també va patir una important reducció dels caps de bestiar, a causa de la manca de pastures i de la destrucció provocada per les guerres peninsulars de Catalunya i Portugal.

c) La crisi de les manufactures tèxtils castellanes i del comerç. Centres castellans de manufactura tèxtil, com Segovia, Toledo, Cuenca o Soria, varen patir una forta disminució de la seva producció. D’altres centres es varen haver d’especialitzar en l’elaboració de teixits de baixa qualitat, incapaços de competir amb els tèxtils de luxe fabricats a l’estranger. La pèrdua de territoris a Europa els va privar de mercats vitals i la pèrdua de poder adquisitiu de la població per l’increment dels impostos va ser un factor molt negatiu pel mercat interior.

d) El comerç amb Amèrica estava en mans estrangeres amb sistemes com el contraban o d’agents castellans que actuaven per compte d’estrangers, de manera que evitaven la prohibició d’aquest comerç als estrangers. Segons el Consell d’Índies, el 1608 els 2/3 del valor de les mercaderies enviades a Amèrica es trobaven en mans estrangeres.

Consequències de la Crisi

En aquests moments es va fer evident el manteniment d’una mentalitat aristocràtica que havia fet impossible rendibilitzar la riquesa procedent d’Amèrica. En comptes d’estimular les activitats productives, els béns americans es varen destinar a pagar les empreses imperials de la monarquia i a consolidar un model social nobiliari on els capitals es dedicaven a la compra de terres, cases o despeses sumptuàries.

El model social que es va imposar aspirava a viure de rendes i a enriquir-se amb les riqueses americanes, ja que el treball en el camp o en les activitats artesanals just donava per sobreviure i era considerat de poc prestigi social. Aquells que s’enriquien amb l’aventura americana varen comprar títols nobiliaris, activitat que fomentava la monarquia com un sistema de finançament. Es va generar una societat de nobles i de personatges ennoblits en detriment d’aquelles persones que realment eren productius i que sostenien l’economia.

Una part de la societat va veure amb bons ulls ingressar als ordres religiosos com a forma de vida en temps de dificultats econòmiques.

L’escassa burgesia també aspirava a invertir els beneficis en senyories, que els permetessin viure de rendes i abandonar els seus negocis, i, fins i tot, en l’adquisició de títols nobiliaris. Aquesta actitud de la burgesia s’ha d’entendre com el resultat de la mentalitat rendista i antiburgesa de la societat dels regnes hispànics a l’edat moderna i d’un comportament econòmic prudent en un moment de crisi econòmica.

La pagesia castellana va ser el sector social més afectat per la crisi econòmica i per l’augment de la fiscalitat. Les males collites o altres dificultats varen obligar molts pagesos a endeutar-se i, si no es podien tornar els préstecs, a perdre les seves terres. D’aquesta manera es reduïa el nombre de pagesos i la quota impositiva s’incrementava pel que romanien a les terres. El resultat va ser un ressorgiment del bandolerisme, com una manera de fugir de la misèria. La pobresa era especialment important a les ciutats més grans, com Madrid o Sevilla, que es varen convertir en un refugi pels pagesos arruïnats.