Impacte del Ferrocarril en l'Economia Espanyola al Segle XIX

Efectes de la construcció ferroviària en l'economia espanyola al segle XIX

La construcció del ferrocarril a l'Estat espanyol està molt lligada a la necessitat de la formació d'un mercat interior.

Aquesta necessitat de mercat interior venia per la pèrdua del comerç amb Amèrica. A causa d'això, es van tancar les importacions de cereals (decret prohibicionista de 1820) per reforçar l'autoabastiment.

És aquí quan el ferrocarril va tenir un paper fonamental. La geografia imposava fortes dificultats de comunicació terrestre i fluvial, per això el comerç tenia una forta dependència dels carros i cavalleries. Però a mitjan segle XIX es van posar els fonaments per construir una xarxa de ferrocarril que articulava el país. Les condicions inicials van ser, d'una banda, que el sector privat es fes càrrec de la inversió i gestió d'aquesta xarxa, mentre que l'Estat regulava la construcció i operació d'aquesta.

La Llei Ferroviària de 1855

La gran etapa constructora va ser a partir de l'aparició de la Llei Ferroviària de 1855, en la qual es va dissenyar un pla general i el finançament de l'Estat que constava de dos tipus:

1. Una subvenció proporcional al pressupost de l'obra.
2. Una subvenció que assegurava el rendiment del capital.

També contemplava la liberalització aranzelària per al material ferroviari, és a dir, la construcció del ferrocarril va ser amb equipament importat. A més, la regulació bancària va facilitar el finançament.

Resultats i Crisi Financera

El resultat d'aquesta llei va ser bo, d'una banda, es va construir ràpidament, d'altra banda, la xarxa del ferrocarril estava dominada essencialment per dues empreses (MZA i Norte) amb forta presència de capital estranger, fent reduir els costos de finançament. Els escassos beneficis van fer que s'entrés en una crisi financera (crisi financera 1866-67), degut també per la insuficient demanda de transport.

Conclusió

En resum, es pot dir que la construcció del ferrocarril estava lligada a la necessitat imperiosa d'articular un mercat interior i que gràcies a la Llei Ferroviària de 1855 es va aconseguir de manera ràpida. No obstant això, l'escassetat de demanda va fer no rendible aquesta construcció i es va entrar en crisi.