L'impacte del Pla Marshall i la creació de la CEE

2.2 Pla Marshall

El president nord-americà Harry Truman inicià una política intervencionista per donar suport als països europeus malmesos per la guerra. El 1947 es va posar en marxa aquest pla, que és una injecció de capital nord-americà per reconstruir les economies europees de mercat. Aquest pla va ser acceptat per setze països d’Europa. Rebien gratuïtament matèries primeres, aliments o béns industrials, segons les necessitats. Europa va destinar aquests diners bàsicament a infraestructures. La Unió Soviètica pressionà els països de la seva òrbita perquè no acceptessin el Pla. De seguida va produir els seus efectes i l’economia europea es rellançà amb força. En resposta al Pla, els soviètics van fer un procés de cooperació econòmica entre els països de la seva àrea d’influència que culminà pel gener de 1949 en el COMECON per potenciar la integració econòmica dels països socialistes, constituir l’esfera del ruble enfront de la del dòlar i restaurar l’economia dels països de l’Est en funció dels interessos de la Unió Soviètica.

2.3 Les iniciatives europees i la creació de la Comunitat Econòmica Europea

L’economia europea, ja recuperada, començà un procés de creixement sense precedents que estimulà la cooperació entre els països. El 1951 es va crear la CECA (Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer) amb la República Federal d’Alemanya, Bèlgica, França, Itàlia, Luxemburg i els Països Baixos. Amb la finalitat de crear un mercat comú d’aquests productes i alliberar-se de la dependència dels Estats Units. El 1957, els mateixos països, pel Tractat de Roma, establien la Comunitat Econòmica Europea (CCE), en què autoritzaven la lliure circulació de capitals i d’algunes mercaderies, alhora que planificaven una integració progressiva de la política social i fiscal. D’aquesta creació va sorgir el Parlament Europeu (1958). El 1968 van suprimir les duanes interiors entre aquests països membres. El 1960 l’agrupació dels beneficiaris del Pla Marshall es convertí en l’OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic) que aplega els divuit països de l’Europa occidental, a més dels Estats Units, el Canadà i el Japó.

1. L’evolució econòmica internacional

La dinàmica econòmica des de la postguerra fins a la dècada dels 80 es divideix en dos grans períodes: el primer (1950-73) caracteritzat per l’expansió i el creixement, i el segon (73-85) per la crisi.