Impacte Polítiques Socials i Fonaments Estat Benestar Keynesià

Impactes de les polítiques socials en l'estructura social

Les interrelacions entre l'estructura social i la política social són de caràcter recursiu: la política social no només es genera a partir de l'estructura social, sinó que contribueix també als processos d'estructuració social mitjançant diferents vies que provoquen canvis o permanències en l'estructura social. Les polítiques socials impacten sobre l'estructura social, que és el mateix que dir que impacten sobre l'estructura de desigualtats. Com a conseqüència, les desigualtats no necessàriament es redueixen; és possible que augmentin o es reprodueixin.

Impactes directes

Els impactes són directes en tres punts:

• En l'esfera mercantil: la política social intervé a través de la definició arbitrària de què és o no una mercaderia.
• En l'esfera estatal: mitjançant disposicions jurídiques que posen sota la responsabilitat de l'Estat determinats béns o recursos.
• En l'esfera domèstica i relacional: establint per defecte un espai social d'intercanvis més o menys recíprocs en distingir el que són valors d'ús del que són mercaderies o drets.

L’existència d’una estructura social porta a crear noves polítiques socials, les quals afecten directament sobre l'estructura social inicial i, aquesta nova estructura social dóna lloc a unes noves polítiques socials, i així successivament.

Des d'un punt de vista temporal, una política social pot tenir impactes a curt o llarg termini, i aquesta dimensió temporal està estretament lligada a la naturalesa dels processos d'estructuració social: molts impactes quotidians a curt termini es poden anar sedimentant fins a convertir-se en un efecte qualitatiu a llarg termini que es constitueixi en un tret estructural bàsic en la societat en qüestió. Les decisions que suposen les polítiques socials permeten una doble lectura: qualsevol mesura, a curt termini, modula la desigualtat social, mentre que el conjunt de mesures a llarg termini contribueix a constituir-la, articulant trajectòries específiques en la gestió de les desigualtats.

En conclusió, les polítiques socials a curt termini, a més de crear les desigualtats, les poden augmentar, disminuir o consolidar.

Fonaments de la política econòmica keynesiana

En els anys 30, la dificultat de convivència entre capitalisme i democràcia es va plasmar en l'aparició dels règims feixistes i dels comunistes. Després de la Segona Guerra Mundial, el capitalisme es reconstrueix de la mà dels demòcrates. L’Estat del Benestar Keynesià (EBK) està constituït per una forma característica per la qual l'Estat en economies capitalistes avançades es presenta i es legitima com una formulació d'un nou contracte social. Aquesta renovació es fonamenta originalment en l'Estat, un Estat protector.

Tres fonaments de l'Estat del Benestar Keynesià

• Fonaments econòmics (Keynes)

  Es troben en els plantejaments de Keynes. La seva explicació de la crisi del 29 rau en què l'equilibri general del sistema és compatible amb altes taxes d'atur i la seva presència implica una disminució de la demanda efectiva; aquest subconsum porta a una generalitzada recessió de l'activitat econòmica en la qual l'espiral de l'atur i el subconsum s'accentua. Per sortir de la crisi és necessari actuar sobre la demanda efectiva, que és el motor del desenvolupament econòmic, però el mercat no és capaç de generar per si mateix mecanismes que permetin sortir d'aquesta situació i, per tant, es necessita la intervenció de l'Estat. Amb el paper que assumeix l'Estat per garantir la plena ocupació evitant les crisis cícliques del capitalisme i redistribuint la riquesa, s'aconsegueix l'equació keynesiana: compaginar la justícia social amb l'acumulació del capital, fent que cada classe assumeixi el paper de l'altra i fent de l'economia capitalista un joc de suma positiva on és compatible el creixement econòmic, el repartiment més equitatiu dels resultats d'aquest creixement, l'acumulació del capital i la legitimació del sistema.

• Règim de seguretat social (Beveridge)

  Nova concepció del risc i del paper de l'Estat per cobrir-ho: la seguretat social persegueix l’alliberació de l'home de la necessitat garantint una renda regular en cas de risc social. Per a això proposa engegar un sistema global i coherent amb quatre característiques principals:

  • Sistema generalitzat, que cobreixi al conjunt de la població independentment de la seva renda.
  • Sistema unificat i senzill.
  • Sistema uniforme: les prestacions són uniformes i suficients per a tots.
  • Sistema centralitzat, mitjançant un servei públic.

  (Aquest tipus de política de seguretat social va lligada a una situació de plena ocupació).

• Nou ordre internacional

  Aquest comença a definir-se després de la Segona Guerra Mundial. Tres parts en aquesta nova formació:

  • Declaració de Filadèlfia
  • Declaració Universal dels Drets Humans
  • Carta Social Europea