L'Impacte de la Televisió en la Societat Actual

Clasificado en Magisterio

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,78 KB

La televisió.

En els seus inicis (dels anys 60), la televisió tenia com a objectius informar, formar i entretenir. Però ara ha esdevingut un mitjà de masses i s’ha convertit en un mediador social, oferint models de comportament, opinió, valors i, fins i tot, creences.

El poder de suggestió de la televisió es sosté en tres factors principals: la confusió entre el món real i la ficció, la indefensió de l’espectador-receptor (passiu) i la programació que està al servei dels interessos econòmics i polítics.

El cinema i la televisió utilitzen la mateixa gramàtica audiovisual. Amb la ràdio, comparteix la immediatesa i el llenguatge verbal; no necessiten que el receptor estigui alfabetitzat i treballen en directe.

La televisió és un seguit d’imatges que se succeeixen i es combinen sense interrupció, durant les 24 hores, organitzades en unitats fragmentades. La narrativa de la televisió es caracteritza per la fragmentació i el muntatge múltiple d'imatges, fins i tot dins d'un mateix programa.

El discurs televisiu és fragmentat, continu (no conclou mai), espectacular, incitador al consum, i banalitzador de consums.

La programació és un conjunt de peces que conformen l’emissió diària i contínua d’una cadena de televisió. La programació cohesiona els diferents programes en un discurs continu mitjançant avanços de programació, presentadors que introdueixen els programes, i falques publicitàries d’altres programes.

Podem classificar els programes segons la modalitat d’emissió (retransmissió, directe, en diferit, gravat), l’estructura (magazines, especialitzats, debats), continguts o periodicitat (única, diària, setmanal, caps de setmana, mensual, anual).

Segons continguts:

  • Informatius: produccions que tenen com a objectiu informar dels fets d’actualitat o d’interès general.
  • Ficció: programes de reconstrucció o representació dramàtica dialogada on actors recreen o representen fets històrics o ficticis.
    • Ficció dramàtica: teatre, fulletons, culebrones, telesèries...
    • Ficció còmica: telecomèdies, comèdies de situació, sitcoms.
    • Llargmetratges i curtmetratges.
    • Telefilms.
  • Varietats: programes en els que domina l’estil i esperit de l’espectacle. Concursos, actuacions artístiques, monòlegs, humor, màgia, talk shows, programes satírics, Late night...
  • Musicals: òperes, sarsueles, música clàssica, comèdia musical, videoclips...
  • Esportius: esport en qualsevol de les seves manifestacions, ja siguin competitives. Retransmissions esportives, magazines, esdeveniments, notícies.

Entradas relacionadas: