Impactes de l'Activitat Humana en els Ecosistemes

Canvis en l'Ecosistema

Dinàmica dels Ecosistemes

Els ecosistemes estan formats per la comunitat d'organismes i el medi físic que ocupa aquesta comunitat (biòtop), i també per les relacions que s'estableixen entre els uns i els altres. Característiques com la grandària, les estratègies de reproducció o la proporció segons les edats varien en funció de les condicions ambientals (manca d'aliment, depredadors, malalties, etc.).

Piràmides d'Edat

Les piràmides d'edat són gràfics que es fan servir per representar la proporció d'individus d'una població segons l'edat.

Estratègies de Reproducció

Les estratègies de reproducció animals es divideixen en dues:

• Alta natalitat i mortalitat de les cries. Les espècies tenen moltes cries, però poques arriben a l'estadi adult.
• Baixa natalitat i mortalitat de les cries. Els progenitors tenen poques cries, però les protegeixen i alimenten per assegurar que arriben a l'edat adulta.

Corbes de Creixement

Les corbes de creixement són una eina per representar gràficament el nombre d'individus d'una població al llarg del temps. El conjunt de factors que limiten el creixement s'anomena resistència ambiental. Hi ha dos models de creixement de la població:

• Creixement exponencial o en J.
• Creixement en S.

Control de les Poblacions. Les Plagues

L'equilibri entre el depredador i la presa

Les relacions de competència

Quan l'equilibri entre poblacions es trenca

El control de les plagues

Hi ha dos mètodes principals:

• L'ús de plaguicides, és a dir, de substàncies químiques que maten els organismes que constitueixen la plaga.
• L'ús de controls biològics, és a dir, de mètodes diversos destinats a reduir la població de la plaga sense alterar l'ecosistema.

L'Activitat Humana sobre l'Ecosistema

Els efectes que provoquen els éssers vius en l'ecosistema superen els límits de tolerància i produeixen efectes perjudicials. L'ésser humà, amb la capacitat tecnològica i el seu alt grau d'activitat sobre el medi, transforma els ecosistemes a gran escala i és el principal responsable dels efectes negatius sobre el medi i el relleu.

Activitats Humanes en Boscos i Àrees Rurals

• A les aigües superficials (rius i llacunes) hi ha aportacions de matèria orgànica que procedeix dels purins. Aquest excés de nutrients provoca eutrofització.
• Les pedreres ocasionen pols, destrueixen l'hàbitat natural i modifiquen el relleu del terreny.
• Els incendis als boscos causen una destrucció de l'hàbitat, que pot trigar més de cinc dècades a recuperar-se.
• La superfície agrícola ha eliminat la vegetació natural; segons el grau de cobertura de la vegetació, el sòl es perd per erosió.
• Els cultius de regadiu comporten un alt consum d'aigua. Les aigües que es filtren al subsòl i que procedeixen del reg porten dissolts fertilitzants i productes fitosanitaris que provoquen la contaminació dels aqüífers.
• La sobreexplotació ramadera pot comportar la desaparició de la coberta vegetal i l'erosió del sòl.

Activitats Humanes en Àrees Urbanes i Industrials

• En els pous petrolífers i en els petroliers, es poden produir fuites de cru que provoquen marees negres sobre l'oceà i ocasionen la mort del plàncton i de molts ocells marins.
• Les emissions de gasos contaminants procedents dels vehicles i de les calefaccions són la principal font de contaminació atmosfèrica a les ciutats.
• Les indústries i les llars generen gran quantitat de residus sòlids, alguns dels quals desprenen substàncies tòxiques nocives per al medi.
• Les aigües residuals que es generen a les ciutats i a les indústries no s'han d'abocar directament als rius.
• Les indústries emeten diversos tipus de substàncies tòxiques a l'atmosfera i a l'aigua.
• Les centrals tèrmiques cremen carbó per obtenir energia, però alliberen diòxid de carboni i òxids de nitrogen i de sofre a l'atmosfera, els principals responsables de la pluja àcida.

La Teoria de Gaia

La teoria de Gaia proposa que l'evolució del planeta Terra està associada a la vida i que tots dos esdeveniments formen part d'un únic procés evolutiu que té la capacitat d'autoregular-se.