Imperi Austrohongarès: Monarquia Dual i Crisi Nacionalista
Clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,82 KB
La Monarquia Dual Austrohongaresa: Estructura i Crisi
Després de la Revolució de 1848, es va tornar a consolidar una monarquia autoritària. Per tal de resoldre el problema de les nacionalitats a l'imperi, a partir del 1867, l'emperador Francesc Josep va esdevenir rei d'Hongria, de manera que va regnar sobre una monarquia doble: Àustria-Hongria.
Consolidació i Estructura Política de l'Imperi Dual
L'emperador nomenava, per al conjunt de l'imperi, els ministres d'afers exteriors, de guerra i de finances, mentre que cadascun dels regnes tenien un govern, un parlament i una llei electoral propis i s'ocupaven dels afers interns.
El Sistema de Govern a Àustria
Pel que fa al govern a Àustria, la constitució reconeixia les llibertats públiques i es va constituir un parlament elegit per sufragi censatari. D'aquesta manera, el govern només era responsable davant l'emperador, que decidia sobre les qüestions rellevants.
El Sistema de Govern a Hongria
A Hongria, el sistema era més restrictiu i els nobles hongaresos, grans propietaris de terres, controlaven els poders legislatiu i executiu.
Dinamisme Econòmic i Demandes de Canvi Polític
El sistema polític no es corresponia amb el dinamisme econòmic d'algunes zones de l'imperi, en les quals es va produir una industrialització important (com Viena i Bohèmia). La burgesia dels negocis i el creixement del moviment obrer en aquestes zones reclamaven canvis polítics.
Moviment Obrer i Aspiracions Democràtiques
Per això, grups demòcrates i socialistes van pugnar per posar fi a la monarquia autoritària dels Habsburg i instaurar un règim de parlamentarisme democràtic.
El Mosaic de Nacionalitats i la Crisi dels Balcans
A les darreries del segle XIX, l'Imperi Austrohongarès continuava sent un mosaic de nacionalitats i religions. L'acord de la monarquia dual només donava solució al problema hongarès, però continuava deixant sense resoldre les aspiracions nacionals dels altres pobles de l'imperi. Per això, hi havia estats que continuaven sotmesos a una altra monarquia i mantenien l'oposició contra l'imperi.
La Qüestió dels Balcans i l'Origen de la Gran Guerra
A aquesta situació s'hi afegia el conflicte generat als Balcans per la desintegració paulatina de l'Imperi Turc. L'Imperi Austrohongarès pretenia influir en aquesta regió i ampliar el seu espai a costa de l'Imperi Turc. Gran part de les aliances i els problemes que van portar a la Primera Guerra Mundial van tenir l'origen en les tensions generades a la zona dels Balcans de l'Imperi Austrohongarès.