L'Imperi Espanyol: Carles I, Felip II i la Colonització

Imperi de Carles I

L'any 1516 Carles I heretà el tron espanyol. El 1520 va partir a Alemanya on el coronaren emperador amb el nom de Carles V. Esclatà la Revolta de les Comunitats: els rebels exigien que el rei residís a Castella. També esclataren les Germanies: revoltes populars contra la noblesa. Les revoltes fracassaren, però el 1556 Carles I va renunciar al tron i va donar les seves possessions al seu fill Felip II.

Felip II i la Monarquia Hispànica

Als territoris heretats del seu pare va annexionar el Regne de Portugal i els seus dominis a Àfrica, Àsia i Amèrica. Ell governava des de Madrid, on va establir la cort. Volia una política centralitzadora. Pel que fa a la política religiosa, va ser un defensor del catolicisme. Reforçà el paper de la Inquisició i va reprimir la rebel·lió de la població morisca del regne de Granada.

Govern de la Monarquia Hispànica

Política

Govern centralitzat

Govern centralitzat en la figura del monarca. L'imperi estava format per territoris diferents, amb lleis i institucions pròpies, però tots tenien en comú el mateix rei. El rei governava, dirigia la política exterior i l'exèrcit i s'ocupava dels impostos.

Institucions de govern

• Consells: assessoraven el rei. Hi havia Consells territorials (s'ocupaven dels assumptes d'un territori) i Consells temàtics (tractaven matèries específiques). El Consell d'Estat era l'únic que tenia validesa a tot l'imperi.
• Virrei: representava el rei i governava en nom seu.
• Cancelleries i Audiències: Tribunals suprems de justícia que dictaminaven en nom del monarca.
• En algunes regions hi havia institucions com el Justícia Major d'Aragó, que controlava que el rei no vulnerés les lleis pròpies del regne.

Economia

Al principi, Castella era el principal suport econòmic de la monarquia, però va anar perdent importància pels impostos elevats i la pujada dels preus. També eren molt costoses les guerres.

• L'agricultura es va expandir pel conreu de noves terres.
• La ramaderia transhumant estava protegida pels privilegis concedits a la Mesta castellana.
• L'artesania, sobretot la siderúrgia basca i la confecció de teles a Castella, va créixer.
• El comerç va ser l'activitat més important a causa del monopoli comercial amb Amèrica i l'arribada de metalls preciosos des d'aquest continent.

Estructura Social

Societat dividida en estaments privilegiats (noblesa i clergat) i no privilegiats (poble pla).

• Alta noblesa: posseïen extenses propietats i ocupaven els alts càrrecs de govern.
• Baixa noblesa: formada pels hidalgos, sovint no tenien diners ni possessions.
• Alt clergat: alts càrrecs de l'Església (cardenals, arquebisbes i bisbes). Propietaris de grans extensions de terres.
• Baix clergat: frares, monjos, monges i sacerdots. Tenien rendes baixes.
• Poble pla: pagava impostos i es dedicava a les activitats productives. Incloïa camperols, artesans i comerciants.
• Treballadors de tallers, criats i criades.
• Població marginada: vivia de la mendicitat, la caritat o la picaresca.
• Dones: ocupaven un lloc secundari en la societat. Treballaven al camp i criaven els fills. També treballaven com a criades.

La Conquesta d'Amèrica

A principis del segle XVI, els espanyols, que només havien ocupat les illes del Carib, es llançaren a conquerir la resta del continent.

Les expedicions més importants van ser:

• La d'Hernán Cortés, que conquerí l'Imperi Asteca.
• La de Francisco Pizarro, que conquerí l'Imperi Inca.

La Capitulació de conquesta era una autorització que el rei atorgava a un particular per reclutar un exèrcit i conquerir un territori.

La Colonització d'Amèrica

Els pobles indígenes van ser vençuts i dominats per la superioritat de l'armament espanyol, les disputes internes entre els pobles americans i el temor a enemics desconeguts.

El sistema colonial es basà en l'explotació de les riqueses d'aquelles terres i l'evangelització.

Govern i Administració de les Colònies

L'administració de les colònies americanes es va centralitzar sota la Corona de Castella. Es redactaren les primeres Lleis d'Índies, es va crear el Consell d'Índies i es promulgaren les Lleis Noves, que reorganitzaren els territoris americans i regularen el tracte a la població indígena.

El territori s'administrà en dos virregnats: Nova Espanya i Perú.

Els virregnats es dividien en governacions o capitanies, i aquestes es dividien en corregiments, presidits per un corregidor.

A les ciutats més importants es van crear Audiències per aplicar les lleis i impartir justícia.

La Societat Colonial

Es va organitzar a partir de criteris ètnics:

• La població espanyola i els seus descendents, anomenats criolls, ocupaven la cúspide social. Controlaven el comerç, posseïen terres i exercien els càrrecs de govern.
• La població mestissa, descendent d'espanyol i dona indígena, tenia una posició social intermèdia.
• La població indígena realitzava feines mineres, agrícoles i ramaderes. Va patir molts abusos.
• Els esclaus i esclaves negres ocupaven l'últim graó social.

L'Economia de l'Amèrica Colonial

Va ser molt important l'explotació minera. Organitzada per la Corona.

Les mines s'explotaven mitjançant la mita, un sistema de treball obligatori per als indígenes, que treballaven en condicions duríssimes.

L'agricultura i la ramaderia s'explotaven pel sistema de les encomiendas: el rei concedia a un colon lots de terra per a conrear-los juntament amb els indígenes que hi vivien. L'encomendero havia d'educar l'indígena en la fe cristiana i protegir-lo. Però sovint es va convertir en una forma de servitud, ja que s'abusava dels indígenes.

El Monopoli Comercial

El comerç amb Amèrica va ser fonamental per a l'Imperi Espanyol.

La Casa de Contractació, a Sevilla, s'encarregava d'organitzar aquest monopoli reial.

Des d'Amèrica partien vaixells cap a Espanya carregats de productes agrícoles i metalls preciosos.

Per protegir els vaixells d'atacs pirates es van organitzar les Flotes d'Índies, fent que els vaixells viatgessin en grup.