L'Imperi Romà: Adrià, la Dinastia Antonina i l'Art Romà

L'emperador Adrià i la seva època

Adrià, cosí de l'emperador Trajà, va ser el segon emperador nascut fora d'Itàlia, a la Hispània Bètica. Trajà va ser qui va dur els límits de l'Imperi Romà a la seva màxima extensió.

Adrià va ser coronat emperador l'any 117 dC. Era un gran admirador de la cultura grega i un mecenes de les arts, a més de tenir fama de poeta i d'arquitecte. Entre els edificis construïts, i alguns fins i tot dissenyats per ell, trobem la seva vil·la a Tívoli (vil·la Adriana).

La Dinastia Antonina

La Dinastia Antonina va ser la quarta dinastia que va governar l'Imperi Romà, després de la Dinastia Flàvia. Van regir l'Imperi entre els anys 96 i 192 dC.

Els emperadors d'aquesta dinastia van ser, per ordre de regnat: Nerva, Trajà, Adrià, Antoní Pius i Marc Aureli.

Els Antonins són coneguts com Els Bons Emperadors per la seva política moderada, ben contrastada amb el caràcter tirànic i opressiu dels seus successors, i van exercir el seu poder durant el zenit de la prosperitat que va assolir l'imperi a la Pax Romana.

El seu govern va succeir durant el període de màxim esplendor de Roma, en què va assolir la màxima expansió territorial, prosperitat econòmica i cultural.

El període dels cinc bons emperadors va ser particularment notori pel mètode pacífic que es va donar per a la successió: cadascun d'ells triava el seu successor adoptant un hereu, així prevenint el caos polític que anteriorment s'havia iniciat cada cop que hi havia una successió.

Estil de l'obra i elements més importants

El Panteó és una mostra d’arquitectura religiosa de l’Alt Imperi i és d’estil Romà Imperial. Aquest es caracteritza per:

• Consolidació de l’arquitectura religiosa (Panteó) amb l’ús de l’arc, la volta de canó, la volta d’aresta i la cúpula.
• Importància de l’enginyeria pública (aqüeductes, ponts, pantans)
• Homogeneïtzació urbanística de les ciutats romanitzades.
• Arquitectura de caràcter civil/lúdica (termes, teatres, amfiteatres…), de caràcter commemoratiu (altar, columnes, arcs triomfals…), de caràcter administratiu (basíliques).
• Consolidació de l’escultura (retrat i relleu històric). Durant l’època d’August (27a.C.-14d.C.) va aparèixer el relleu històric d’origen hel·lenístic de gran reminiscència clàssica.
• Gran desenvolupament de la pintura mural: estil ornamental i il·lusionista.
• Desenvolupament del mosaic i les seves tècniques (opus tessellatum, opus vermiculatum)
• Subordinació de l’escultura a l’arquitectura.
• Art eclèctic, influenciat per l’art etrusc i hel·lenístic i especialment de l’estil grec clàssic.
• Ús del marbre, (sense abandonar la pedra i el bronze).
• Divinització dels humans.
• L’art al servei dels interessos de l’Estat i especialment de l’emperador.
• Anonimat de l’artista.