Imperi Romà: Alt i Baix Imperi, Dinasties i Emperadors

L'Alt Imperi (27 aC - 284 dC)

August i la Dinastia Julioclàudia

Octavi August fou investit amb el títol d'Augustus (majestuós). Va modificar l'equilibri de poders, va pacificar i va disminuir conflictes i tensions, període conegut com a "Pax Augusta".

Reformes:

• Consell del príncep que acaba suplantant l'alt funcionariat i els senadors.
• Concessió de la ciutadania a tots els homes lliures d'Itàlia.
• Creació de la guàrdia pretoriana, cohorts urbanes i distribució de ciutadans rics en dues classes: senatorial i eqüestre.
• Millora del tresor públic, impostos nous, drets duaners (Roma 25% i províncies 2%).
• Va embellir Roma amb temples, basíliques i pòrtics; va dur a terme una reforma social i va restaurar les tradicions.

Successors:

• Tiberi (14 dC)
• Calígula (37-41 dC), conegut com a "el boig"
• Claudi (conquesta de Britània)
• El seu fill, Neró, megalòman, amb excessos de poder, odiós, es va suïcidar l'any 68.

Dinasties Flàvia i Antonina (69-192 dC)

Dinastia Flàvia (69-96 dC): Vespasià, Tit, Domicià.

Durant aquesta dinastia, l'erupció del Vesuvi va devastar Herculà i Pompeia.

La dinastia Antonina comença amb Nerva (96-98 dC).

Inclou un dels cinc emperadors considerats "bons": Trajà, Adrià, Antoni Pius (període de pau) i Marc Aureli (període de pau i ordre).

L'imperi aconsegueix la seva major expansió territorial.

Després, Luci Aureli Còmmode, un tirà sanguinari, el succeeix. Fou assassinat pels pretorians el 192, fet que posa fi a la dinastia.

Decadència de l'Imperi (192-235 dC)

L'emperador més important d'aquest període fou Caracal·la (211-217 dC).

L'any 212, va atorgar la ciutadania romana a tots els homes lliures de l'Imperi.

Fou succeït per Heliogàbal i Alexandre Sever.

Anarquia militar: durant els trenta-tres anys inicials es van succeir dotze emperadors, tots morts violentament per l'exèrcit.

El Baix Imperi (284-476 dC)

Dioclecià (284-305 dC)

Aconsegueix estabilitzar la situació política de l'imperi. Crea un nou sistema de govern, la tetrarquia, que comporta la divisió de l'imperi en dos: Orient i Occident.

Reformes de Dioclecià:

• Elimina els privilegis econòmics i polítics que gaudia Itàlia a costa de les províncies.
• Intenta regular la inflació i l'encariment dels productes mitjançant el control dels preus.
• Controla el salari màxim dels treballadors.

Dioclecià i Maximià abdiquen l'any 305. El Senat presenta els seus propis candidats, fet que provoca una guerra civil que acaba amb l'ascensió de l'emperador Constantí I.

Constantí el Gran (306-337 dC)

Unifica l'imperi i en trasllada la capital a Constantinoble. Decreta la llibertat de culte religiós, amb la qual cosa es legalitza el cristianisme (Edicte de Milà, 313 dC). Convoca el primer concili de Nicea (325 dC) que unifica diversos corrents del cristianisme.

Teodosi el Gran (379-395 dC)

Converteix el cristianisme en la religió oficial de l'imperi. En morir, reparteix l'imperi entre els seus dos fills: Arcadi (Orient) i Honori (Occident). L'imperi no es torna a reunificar.

Ròmul Augústul és considerat l'últim emperador romà d'Occident.