L'Imperi Romà: August, Reformes i Primeres Dinasties

La Instauració de l'Imperi: August

Gai Juli Cèsar Octavià va establir un nou sistema de govern: el règim imperial. Basat en un govern monàrquic exercit per una sola persona, aquest sistema duraria fins a l'any 476 dC. Va assumir el poder acumulant títols i càrrecs.

Títols i Càrrecs d'August

Augustus:

Venerable.

Imperator:

Emperador (cap permanent de l'exèrcit).

Tribunus Plebis:

Representant de la plebs.

Princeps Senatus:

Senador més important. Presidia les sessions i tenia tots els poders legislatius, executius i judicials.

Pater Patriae:

Pare de la Pàtria.

Pontifex Maximus:

Nomenava tots els membres sacerdotals.

La Reforma Augusta

Octavi August va reformar l'organització del govern i de les províncies. El vell estat republicà es va duplicar, creant una dualitat. Per una banda, el Senat conservava les seves funcions i, per una altra, l'emperador va crear una administració que depenia exclusivament de la seva persona.

1. Política urbanística que va consistir a reformar i restaurar monuments i construir-ne de nous per tal d'exaltar el poder de Roma, com l'altar «Ara Pacis Augustae».
2. Va recuperar característiques de la religió antiga, com el culte a l'emperador i a la seva família.
3. Va restablir costums antics (mores maiorum), com afavorir el matrimoni amb fills i penalitzar els solters.
4. Es va envoltar de col·laboradors o consellers, com Mecenàs, el qual va protegir Virgili, Horaci i Livi, contribuint a divulgar les idees d'August.

El Territori de l'Imperi Romà

L'Imperi d'August va incorporar la Gàl·lia Cèltica, Nova Àfrica, Il·líria, Egipte, Galàcia, Rècia i Nòric, Judea, Pannònia, Capadòcia, Mauritània i Tràcia.

El territori estava dividit en províncies.

L'any 27 aC es van distribuir en dos grans blocs: unes de sobirania senatorial i altres de sobirania imperial.

Divisió de les Províncies

1. El bloc senatorial eren territoris menys conflictius bèl·licament i governats per un procònsol que depenia del Senat.
2. El bloc imperial eren províncies frontereres governades per un legatus Augusti, escollit directament per l'emperador.

La Dinastia Júlio-Clàudia

És la línia dinàstica dels cinc primers emperadors romans: August, Tiberi, Calígula, Claudi i Neró. Van governar l'Imperi Romà des del 14 aC fins al 68 dC, quan l'últim de la nissaga, Neró, es va suïcidar. Estaven emparentats a través de matrimonis i adopcions a les famílies Júlia i Clàudia.

Tot i que van conservar moltes funcions del Senat, aquestes eren de forma controlada i, per tant, les antigues famílies aristòcrates es van oposar fortament als emperadors. Va tenir molta importància l'exèrcit, sobretot la guàrdia pretoriana.

Emperadors de la Dinastia Júlio-Clàudia

Tiberi (14-37 dC)

Home culte i intel·ligent, d'idees republicanes però poc popular. Governava des de l'illa de Capri exercint un règim de terror.

Calígula (37-41 dC)

Va gaudir del suport del Senat i del poble, potser per ser descendent de Marc Antoni i August. Però se'l recorda com un individu cruel i obscè. Va morir assassinat per la guàrdia pretoriana.

Claudi (41-54 dC)

Primer emperador proclamat per la guàrdia pretoriana. Poc considerat per la família imperial per ser coix (claudius) i quequejava. Com a governant va destacar per importants obres públiques com el pont d'Òstia. El seu fill Neró seria el següent emperador.

Neró (54-68 dC)

Emperador que, per una banda, era amant de la música i de la poesia i volia transformar Roma, però per una altra, va ser un personatge despietat.

Va iniciar la persecució contra els cristians, acusant-los de l'incendi de Roma, acció que va ordenar ell mateix; va fer matar la seva mare i la seva primera esposa, i va matar d'una puntada la seva segona esposa. També va iniciar la guerra contra els armenis i jueus.

Al final, es va suïcidar després que el Senat el declarés enemic públic.

La Dinastia Flàvia

Fundada per l'emperador Vespasià i va continuar amb els seus dos fills Tit i Domicià. Va durar dels anys 69 dC al 96 dC.

Construccions Flàvies Destacades

• El Coliseu
• El Fòrum Pacis o Fòrum de la Pau
• Els Banys de Tit
• L'Arc de Vespasià i Tit al Fòrum Romà

Emperadors de la Dinastia Flàvia

Vespasià (69-79 dC)

General sense antecedents nobles, fou proclamat emperador i va restablir l'ordre. Després van governar els seus fills.

Tit (79-81 dC)

L'assassinat de Domicià, emperador despòtic, va posar fi a la dinastia Flàvia.

Domicià (81-96 dC)

Fets Destacables de la Dinastia Flàvia

• La submissió de Judea
• La destrucció de Pompeia i Herculà
• La construcció de l'Amfiteatre Flavi
• La submissió de Germània
• L'inici de la guerra contra els dacis

Per protegir l'Imperi dels pobles bàrbars, es va crear un sistema de defensa, conegut amb el nom de limes, que consistia a establir fortificacions a les fronteres de l'Imperi.