Imperi Romà: Calçades, Legions, Educació i Hispania

Calçades Romanes

L'Imperi Romà va arribar a tenir un sistema de carreteres de prop de 80.000 km, format per 29 vies. Les dues calçades més antigues d'Itàlia són la Via Àpia (312 a.C.) i la Via Aurèlia (segle III a.C.). A la península Ibèrica, la calçada més important era la Via Augusta, que connectava Cadis amb els Pirineus i s'enllaçava amb la Via Domícia, que arribava fins a Itàlia. De la construcció se n'encarregaven els legionaris, i del manteniment, els censors, els governadors provincials o els gestors de carreteres. Les despeses de manteniment es dividien entre el tresor públic, les autoritats locals i els propietaris dels terrenys per on passava la calçada. Els viatgers o les mercaderies transportades havien de pagar peatges.

La Legió Romana

L'exèrcit romà va ser un factor clau per a l'expansió de Roma. S'organitzava en legions, formades per soldats d'infanteria (entre 4.200 i 6.000 per legió) i soldats de cavalleria (uns 300 per legió). L'exèrcit de Roma va arribar a disposar d'unes 28 legions fixes. Al segle IV a.C., la legió es va distribuir en tres tipus de soldats:

• Hastati: Eren joves, anaven proveïts d'una pica o una javelina i formaven la primera línia de combat.
• Prínceps: Homes de mitjana edat, situats en segona línia.
• Triarii: Eren veterans i es situaven en la tercera línia per evitar que els joves reclutes fugissin.

Nivells Educatius Romans

• De 7 a 12 anys: Nens i nenes, tot i que la majoria de nenes es quedaven a casa. El Ludi Magister ensenyava a llegir i escriure, el Calculator a fer comptes, i el Librarius perfeccionava les habilitats d'escriptura. La metodologia era la memorització i els càstigs corporals amb l'ús de la fèrula.
• De 12 a 16 anys: Nois rics i privilegiats. El Grammaticus impartia lliçons de llengua i literatura llatina, i nocions d'història, geografia física i astronomia. La metodologia era el comentari de text.
• De 17 a 20 anys: Joves destinats a la vida política o a l'advocacia. El Rhetor ensenyava retòrica i oratòria per parlar bé al Senat i al fòrum: regles, fórmules, discursos, declamacions. La metodologia consistia en exercicis pràctics: Suasoriae i Controversiae.

Els Romans a Hispania

Durant les Guerres Púniques (218-201 a.C.), Roma i Cartago es disputaven el domini del Mediterrani. L'any 218 a.C., el general romà Gneu Escipió va desembarcar a Empúries per tallar el pas al general cartaginès Anníbal. Les tropes romanes van controlar la part nord-oriental de la península. L'any 206 a.C., Anníbal va ser expulsat de la península Ibèrica. Tot el Llevant i el sud de la península es trobaven ja sota el domini de Roma. Els pobles sotmesos van ser obligats a pagar tributs, i les seves mines i terres van passar a ser propietat de Roma.

Etapes de la Conquesta Romana

• Guerres Celtiberes (181-133 a.C.): Conquesta de l'oest peninsular.
• Guerres Civils
• Guerres Càntabres

Fites de la Presència Romana a Hispania

• 218 a.C.: Gneu Escipió desembarca a Empúries, iniciant la conquesta d'Hispania.
• 197 a.C.: Divisió territorial d'Hispania en dues províncies: Citerior i Ulterior.
• 27 a.C.: August divideix la província Ulterior en dues més: Lusitània i Bètica. La Citerior passa a anomenar-se Tarraconense.
• Segle V d.C.: Els visigots s'estableixen a Hispania i posen fi a la dominació romana.

Latinismes

• bis: dues vegades
• casus belli: motiu de guerra
• cum laude: amb lloança
• de iure, de facto: de dret, de fet
• ecce homo: vet aquí l'home
• imprimatur: pot imprimir-se