L'Imperi Romà: Del Principat al Dominat i les seves Dinasties

L'Imperi Romà: Del Principat al Dominat

August va acceptar el govern de la República, però va anar canviant les lleis fins a convertir-se en princeps civitatis, el primer ciutadà.

L'Alt Imperi Romà (Principat): 27 aC - 235 dC

• 27 aC: August rep el títol.
• 14 dC: Mort d'August.
• 14-68 dC: Dinastia Julio-Clàudia (Tiberi, Calígula, Claudi, Neró).
• 68-69 dC: Període de crisi.
• 69-96 dC: Dinastia Flàvia (Vespasià, Tit, Domicià).
• 96-192 dC: Dinastia Antonina.
• 193-235 dC: Dinastia Severiana.
• 235 dC: Inici de l'anarquia militar.

El Baix Imperi Romà (Dominat): 284 dC - 476 dC

Dioclecià instaura la Tetrarquia.

August i la Dinastia Julio-Clàudia

August i la Fundació del Principat

• Va restaurar els òrgans de govern republicans per evitar els abusos de poder de la dictadura de Juli Cèsar.
• Pretenia aconseguir un govern sota l'aparença de la República.
• Va anar acumulant poders en la seva persona: va rebre l'imperium, que el va convertir en cap de les tropes romanes.
• Va obtenir la tribunicia potestas, que li donava dret a legislar, a convocar el Senat i li conferia el dret de vet sobre qualsevol decisió senatorial o dels magistrats.
• Va disminuir la intervenció del poble en l'elecció dels magistrats.
• El Senat continuava tenint els mateixos poders, però modificats: per exemple, el nomenament dels cònsols es feia a proposta d'August.
• La societat romana va acceptar el nou règim de govern i la figura d'August, ja que va haver-hi un llarg període de pau: la Pax Augustea.
• Va protegir les arts i les lletres, envoltant-se dels millors literats (Ovidi, Virgili, Properci...), que tenien com a protector a Mecenes, un dels principals consellers d'August.
• El princeps va morir l'any 14 dC, i amb la seva mort es va plantejar un problema: qui en seria el successor.
• Va designar com a hereu el seu fillastre Tiberi, iniciant així la Dinastia Julio-Clàudia.

La Dinastia Julio-Clàudia

Tiberi (14-37 dC)

• El seu regnat es va caracteritzar per la manca de conflictes a l'exterior.
• August havia creat exèrcits per garantir la seva seguretat personal, però va ser en aquest període quan les cohorts i el prefecte del pretori van anar aconseguint més poder, fins a l'extrem d'intervenir en assumptes d'Estat i en problemes de successió.

Calígula (37-41 dC)

• Després de la mort de Tiberi, Calígula, un emperador cruel, va regnar un període curt i va ser assassinat sense tenir successor.

Claudi (41-54 dC)

• El Senat va voler aprofitar el moment per fer-se càrrec del govern, però la Guàrdia Pretoriana va imposar Claudi com a emperador.
• Va sanejar la moneda i va dur a terme algunes obres projectades per Calígula.
• Els historiadors diuen que va ser enverinat per la seva esposa Agripina amb la finalitat que el seu fill Neró fos proclamat emperador.

Neró (54-68 dC)

• El primer període del regnat de Neró (54-58 dC) va ser considerat una època daurada: les relacions amb el Senat eren bones i l'administració de l'Estat es trobava en una situació òptima, heretada ja del seu oncle Claudi.
• Però a partir de l'any 58 dC, les coses van empitjorar: la seva esposa Octàvia va ser assassinada; Sèneca, un dels seus assessors i un gran escriptor, va ser acusat de conspiració contra Neró i obligat a suïcidar-se; la situació econòmica era també nefasta.
• Tot i aquesta situació deteriorada, cal destacar que Neró era un gran amant de les arts i que durant el seu regnat va sorgir un renaixement literari amb figures com ara Sèneca, Lucà, Plini el Vell o Sili Itàlic.