L'Imperi Romà: Del Principat d'August a la Tetrarquia

L'Origen de la Roma Imperial i el Principat

Roma Imperial: després de la mort de Juli Cèsar, Roma va viure un nou repartiment del poder per mitjà d'un segon triumvirat (43 aC). Aviat es va iniciar una nova guerra civil entre els nous triumvirs, i va ser durant aquest conflicte quan es va gestar l'origen del poder polític imperial al voltant de la figura d'Octavi, després de la submissió de Lèpid i d'haver derrotat Marc Antoni a la batalla naval de l'any 31 aC.

Octavi August va passar a ser conegut amb l'àlies d'August (Augustus, el sacrosant o venerable) i a tenir a les seves mans tot el poder de Roma. Malgrat la seva autoritat absoluta, no es va considerar mai de manera oficial la idea de restaurar la monarquia. Continuaven en funcionament les institucions republicanes; a la pràctica, el nou emperador es feia conèixer amb el títol de princeps civium et senatus, és a dir, "el primer d'entre els ciutadans i senadors". A aquest primer període de la història de l'Imperi Romà se'l coneix com a Principat.

Les Dinasties de l'Imperi Romà

• Dinastia Julio-Clàudia (27 aC - 68 dC)

  Amb aquesta dinastia, relacionada directament amb August i els seus successors immediats, l'Imperi es va consolidar.

• Dinastia Flàvia (69-96 dC)

  En aquest període es va sufocar una revolta dels jueus i es van consolidar els territoris de Britània.

• Dinastia dels Severs (193-235 dC)

  No va aportar nous territoris; en aquesta època, Roma ja havia passat a la defensiva.

La Tetrarquia i la Fi de l'Estabilitat

Tetrarquia: a la fi del segle III dC es va instituir un nou sistema de govern integrat per quatre persones, la tetrarquia, amb dos augusts que actuaven alhora en la defensa de l'Imperi i dos cèsars (a la part occidental i oriental) que finalment haurien de succeir-los, cosa que assegurava una certa estabilitat en la seva política.

El sistema no va arribar a funcionar a causa dels continus enfrontaments militars dins de l'Imperi entre els candidats al tron. L'exèrcit es va convertir en un factor polític de primer ordre que va acabar amb el somni d'estabilitat perseguit per Dioclecià. El sistema va derivar cap a una diarquia i, finalment, cap a una monarquia absoluta.

Primera Declinació Llatina: Rosa, Rosae