L'Imperi Romà: Octavi August, Pax Augusta i Mecenatge Cultural

L’Imperi (31 aC - 476 dC)

→ Octavi August, vencedor indiscutible de la batalla d’Acci, es converteix en l’artífex d’un nou sistema de govern, l’Imperi, que va suposar -ben mirat- una mena de retorn a la monarquia, però sota la disfressa de formes republicanes, amb el benentès que el senat (símbol de la República) es va mantenir, tot i que amb un protagonisme molt rebaixat.

→ Octavi August va concentrar un poder pràcticament absolut amb l’acaparament de diversos càrrecs i distincions noves de part del senat, entre els quals destaquen els de princeps (“el primer del senat”), augustus (“sagrat”), imperator (“el que mana”) i pontifex maximus (“el gran sacerdot”).

→ Octavi August impulsa una campanya de reformes molt severes en tots els àmbits (des del polític i l’administratiu fins al cultural i el religiós), entre les quals destaquen dues grans aportacions:

1. La pacificació de tots els territoris que depenien de Roma (pax augusta) posant fi, així, a moltes dècades d’inestabilitat política.

2. La protecció dels artistes (sobretot els escriptors) a través del mecenatge cultural (Mecenes: amic i conseller d'Octavi August que feia de pont entre els artistes i l’emperador).

→ L’Imperi es divideix en dues grans etapes cronològiques: el Principat (31 aC - 284 dC) - càrrec: princeps (“el primer del Senat”)

- Família julioclàudia:

Octavi August (31 aC - 14 dC): el constructor de l’Imperi va aconseguir la pacificació de tots els territoris (pax augusta) i va impulsar una política de protecció dels artistes més rellevants (mecenatge cultural).

Tiberi (14 - 37 dC): va dirigir campanyes militars a Orient, especialment a la província de Judea, escenari dels fets dramàtics relacionats amb la figura històrica de Jesús (mor al 33 dC).

Calígula (37 - 41): emperador cruel i dèspota, megalòman i víctima d’al·lucinacions, que va morir assassinat per la pròpia guàrdia pretoriana. Va establir un autèntic règim de terror.

Claudi (41-54): va dirigir campanyes militars a Britània. Va guanyar-se la fama de bon governant, però va tenir mala sort en la seva vida amorosa: va condemnar a mort Messalina a causa dels seus adulteris i va resultar enverinat per Agripina després que hagués acceptat que el seu fill Neró fos el seu successor.

Neró (54-68): emperador dèspota i cruel, va generar un règim de Terror semblant al de Calígula. Va ordenar matar la seva mare (Agripina) i va idear el brutal incendi de Roma de l’any 64 per poder culpar-ne als cristians i començar-ne una persecució ferotge. Es va suïcidar quan es va assabentar que la guàrdia pretoriana el volia matar.