Imperi Romà: Octavi August i les seves reformes

Vocabulari:

Veni-vina/audi-escolta/impera-demana/dic-digues/exspecta-espera/favete-calla/date-donem/festinate-fer presa/vinum-vi/donum-regal/orbis terrarum-bola del mon/potens-fort/clarus-famos/deus-deu/dominus-gefe.mestre/servus-esclau/ancilla-criada

Imperatiu i indicatiu

Imperatiu quan es masculí, indicatiu quan es femení

Singulars i plurals imperatius

da-date/tace-tacete/audi-audite/cape-capite/lege-legite/dic-dicite

Singulars i plurals (primer singular després plural)

Maculi. discipulus est urbanus - discipuli sunt urbani

Femení: Discipula est urbana - discipulae sunt urbanae

Neutre: studium est meum - studia sunt mea

Vocatiu

exercició foto

Imperatiu infinitiu:

foto ex

Infinitius acaben en: re

Imperatiu a voleo

Verbs:

1a conj

Dare/festine/imperare/expectare/pulsare/ambulare/delinare/spectare

2a conj

Cavere/favere

3a conj

surgere/capere/carrete/crribere/legere/considere/astendre/respondere/ignocere

4a conj

dire/venire/abrite/dorire/audire

HISTÒRIA I VIDA

Emperadors més rellevants

L'Alt Imperi Romà comprèn el període que va des que Octavi, el primer emperador de Roma, rep el títol d'August (27 aC) fins que arriba al poder Dioclecià (284 dC).

Octavi August Mort d'August

Dinastia julioclàudia Tibèn Cal·lícula Claudi Neró Dinastia flàvia Vespasià

27 aC 14 dC 14-68

14-37 37-41 41-54

55-68 69-96

69-79 79-81

81-96 96-192

96-98 98-114 117-138 188-161 161-180

180-192 193-235 235-284

August i la dinastia julioclàudia L'any 27 aC Octavi August fou investit pel Senat amb els títols d'augustus ('majestuós', 'venerable') i princeps ('el més important del Senat'). August va modificar profundament l'equilibri de poders que havia estat vigent durant l'època republicana. També va dedicar molts esforços a pacificar i a disminuir els conflictes i les tensions internes que havien esclatat els darrers temps. És el que s'anomena la pax augusta. Els punts més destacats de les reformes d'August són:

Domicià Dinastia antonina Nerva Trajà Adrià Antoni Pius Marc Aureli Commode Dinastia severiana Anarquia militar

• La creació de dos òrgans administratius nous, que depenien directament

de l'emperador: el Consell del príncep, una cambra paral·lela al Senat que en temps d'August tenia caràcter consultiu, però que va anar acaparant més i més competències i va acabar suplantant els senadors; i l'alt funcionariat, càrrecs paral·lels a les magistratures, però dotats de poder executiu. Aquesta estratègia limitava el poder de les institucions anteriors i reforçava significativament el seu. La creació de la guàrdia pretoriana, guàrdia personal de l'emperador, i

de les cohorts urbanes, que havien de vigilar la ciutat.

• La distribució dels ciutadans rics en dos ordres: senatorial i eqüestre. La potenciació del comerç tant marítim com terrestre, amb un sistema de comunicació ràpid i eficaç.

Des del punt de vista territorial, sota August el Senat va conservar el control de Roma, de la península Itàlica i de les províncies més romanitzades i pacífiques. En canvi, les províncies frontereres, on era necessària la presència estable de les legions de l'exèrcit, eren governades per llegats, nomenats i controlats directament per August.

August Elle Purina Porta

August va millorar els ingressos del tresor públic introduint impostos nous. Va establir, per exemple, drets de duana a les fronteres del món romà (un 25%) i a les fronteres provincials (un 2%). Els ciutadans romans, a més, havien de pagar una taxa sobre les manumissions (alliberaments) d'esclaus i una altra sobre les herències (el 5%), destinades, exclusivament, a alimentar el tresor militar. August va embellir Roma amb temples, basíliques i pòrtics, i va utilitzar els nous edificis com a propaganda del naixement d'una nova era de pau i prosperitat. També va dur a terme reformes de caràcter social, entre les quals hi havia les que buscaven restaurar les tradicions morals del poble romà i la integritat del matrimoni, combatent els costums llicenciosos de l'època:

• Es van afavorir els pares i mares que tinguessin tres fills.

• Es va prohibir als senadors casar-se amb llibertes i es van limitar els drets

dels lliberts d'accedir a la vida cívica plena.

• Diverses lleis van impedir disposar lliurement dels seus béns als solters o

als casats sense fills.