L'Imperi Romà: Organització, Societat i Caiguda

L’Imperi Romà va durar cinc segles i es divideix en dos períodes principals: l’Alt Imperi (fins al segle III dC) i el Baix Imperi (fins al 476 dC), amb grans diferències en la seva política i societat.

L'Alt Imperi Romà: Govern i Poder

Durant l’Alt Imperi, Octavi August va instaurar el Principat, un sistema en què, tot i mantenir l’aparença republicana, l’emperador concentrava tot el poder. August va assolir aquesta posició després de derrotar Marc Antoni (31 aC) i va rebre títols i poders essencials com la potestat tribunícia i l’imperi proconsular. La successió no estava regulada, i l’exèrcit, especialment la Guàrdia Pretoriana, decidia el nou emperador.

Les institucions republicanes van perdre el seu valor: les magistratures es van convertir en títols simbòlics, els comicis van desaparèixer i el Senat va quedar sota el control imperial. Es van crear nous càrrecs administratius, com els prefectes i procuradors, i el govern efectiu de l’Imperi estava en mans del consilium principis, format pels funcionaris més influents.

El Baix Imperi Romà: Reformes i Absolutisme

Durant el Baix Imperi, Dioclecià va reformar l’Imperi per controlar el caos polític, social, econòmic i militar del segle III. Va instaurar un sistema absolutista i monàrquic inspirat en l’Orient, on l’emperador era vist com un déu i amo suprem (dominus) de l’Imperi i dels seus súbdits.

Dioclecià va dividir l’Imperi en dues parts: ell governava l’Orient des de Nicomèdia, i Maximià l’Occident des de Milà, tots dos amb el títol d’august. A més, cadascun va nomenar un viceemperador (Cèsar), establint la tetrarquia. Aquest sistema es va ensorrar quan els augusts van abdicar el 304, desencadenant conflictes fins que Constantí va reunificar l’Imperi i va establir la capital a Constantinoble. No obstant això, seguint la concepció dinàstica, va repartir el poder entre els seus fills. Aquesta dinàmica de divisions i reunificacions es va repetir fins que Teodosi va dividir definitivament l’Imperi entre els seus dos fills.

Societat Romana: Classes i Evolució

Durant l’Imperi, la societat es dividia en dos grans grups: els humiliores (la majoria pobra) i els honestiores (la minoria rica), que es repartien entre l’estament senatorial i el dels cavallers.

La distinció entre ciutadans i no-ciutadans es va anar difuminant fins que Caracal·la, el 212, va concedir la ciutadania a tots els habitants de l’Imperi.

Els esclaus continuaven augmentant en nombre, però molts eren alliberats (manumesos), formant la classe dels lliberts. Aquests no tenien ciutadania (sí els seus fills) però podien prosperar en negocis i administració, adquirint una influència creixent.

Expansió i Caiguda de l'Imperi Romà

• Segle I aC: August va annexar Egipte, va completar la conquesta d’Hispània i la va dividir en Bètica, Lusitània i Tarraconense.
• Segle I dC: Es van establir les fronteres (limes) al Danubi i el Rin, i es van conquerir Mauritània i Anglaterra.
• Segle II dC: L’Imperi es va expandir a Aràbia, Armènia i Mesopotàmia. Trajà va conquerir Dàcia i Adrià va fortificar les fronteres, marcant l’apogeu de l’Imperi.
• Segle IV dC: La pressió dels pobles bàrbars es va intensificar, amb incursions de gots, alans i francs. L’exèrcit, format majoritàriament per tropes bàrbares, mantenia amb dificultat el control.
• Segle V dC: La invasió massiva de sueus, vàndals i burgundis va desestabilitzar l’Imperi. Els bàrbars van prendre el poder real, Roma va ser saquejada diverses vegades i, finalment, el 476, Odoacre va destituir l’últim emperador, Ròmul August, marcant la fi de l’Imperi Romà d’Occident.