Imperi romà tardà: emperadors, crisi del s. III i caiguda

Fets dels emperadors: Antonina i Severa

• Trajà (97-117): conquista la Dàcia (actual Romania).
• Marc Aureli (161-180): és un filòsof; consolida les fronteres del Danubi i, per primera vegada, atorga el títol d'August al seu col·lega (primeres formes de repartiment imperial).
• Septimi Sever (193-211): concentra poders i reforça l'autoritat imperial.
• Caracalla (211-217): el 212 concedeix el dret de ciutadania a tots els homes lliures de l'imperi (Constitutio Antoniniana).

La crisi del s. III (235-284)

• Pressió dels pobles germànics orientals sobre els occidentals, que impulsen una empenta sobre les fronteres de l'imperi romà.
• Primeres derrotes per mantenir les fronteres.
• Generals que usurpen el poder: es succeeixen diferents emperadors en poc temps.
• Apareixen epidèmies a Itàlia i a les províncies; per tant, es produeix una despoblació.
• La moneda torna a devaluar-se.

Dioclecià (284-305)

• Implanta una sèrie de reformes administratives, econòmiques i socials.
• Designa un col·lega que s'encarrega de l'administració de la part occidental de l'imperi, mentre ell manté la part oriental.
• Estableix el Dominat (monarquia de caràcter absolut i de dret diví).

La tetrarquia

Per mantenir en ordre la frontera i donar solució als problemes administratius, l'imperi es divideix administrativament en quatre parts:

• Dioclecià (Orient)
• Galeri (Balcans)
• Maximià (Hispània, Àfrica, Itàlia)
• Constanci (Britània, Gàl·lies)

A la cúspide d'aquesta divisió es troba Dioclecià. Dioclecià abdica i obliga els col·legues a fer el mateix; esclaten desavinences i sorgeixen guerres civils fins que Constantí, fill de Constanci, s'imposa i aconsegueix el poder de tot l'imperi.

Constantí

• Proclama l'Edicte de Milà (313), que permet la llibertat de culte per als cristians.
• Estabilitza les fronteres, fet que facilita la recuperació de la vida urbana.
• Trasllada la capital a Bizanci i la renova; la ciutat passa a anomenar-se Constantinoble.
• Creixen ciutats com Constantinoble, Alexandria, Cartago i Narbona.
• Crea una nova moneda, el solidus, per facilitar les transaccions econòmiques.

Caiguda de Roma

• Cap al 375 apareixen noves amenaces a les fronteres.
• Els pobles bàrbars d'Àsia central empenyen els pobles fronterers cap a l'interior de l'imperi, tot i que abans havien estat neutralitzats amb tractats i recompenses econòmiques.
• Teodosi I (379-395): pacta amb els visigots aliances i tractats per contenir-los.
• Després de la mort de Teodosi, l'imperi es divideix en dues parts: Arcadi rep l'Orient i Honori l'Occident.
• Es produeix una barbarització de l'exèrcit: saquejos quan els soldats no estan prou satisfets.
• Roma deixa en mans de generals bàrbars la seva seguretat; d'aquesta manera es mantenen algunes institucions romanes, perquè són aquests generals els qui de facto governen i controlen la situació.
• El 476 dC el general bàrbar Odoacre es va apoderar de Roma i destronà el darrer emperador, Ròmul Augústul, posant fi a l'Imperi romà d'Occident.