L'Imperialisme (1870-1914): Causes, Tipus de Colònies i Imperis

Clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,96 KB

L'Imperialisme (1870-1914)

Els estats industrialitzats d'Europa (incloent-hi el Japó i els EUA) van iniciar un procés d'expansió per gran part d'Àsia, Àfrica i Oceania durant el darrer terç del segle XIX, gràcies a la seva superioritat (tècnica, militar i econòmica).

Causes de l'Imperialisme

  • Controlar fonts energètiques i matèries primeres per a la indústria.
  • L'augment de la producció va generar la necessitat de trobar nous mercats on les metròpolis poguessin vendre els seus productes sense competència (proteccionisme).
  • Regular l'excedent de població d'Europa, enviant-lo a les colònies (aproximadament 40 milions de persones).
  • Controlar territoris per obtenir prestigi internacional (nacionalisme).
  • Ideològiques: La creença en la superioritat racial (els blancs havien de portar la civilització).
  • Interès geogràfic i científic: catalogar espècies i cartografiar zones desconegudes.

Tipus de Colònies

  • Colònies de poblament: Territoris amb majoria de població europea on els natius quedaven desplaçats i al marge del govern, que era una còpia del de la metròpoli. Exemples: Canadà, Austràlia, Sud-àfrica.
  • Colònies d'explotació: Territoris amb majoria de població indígena governades directament per la metròpoli per extreure'n benefici econòmic. Exemples: Índia o Egipte.
  • Enclavaments: Ports, illes i enclavaments amb importància estratègica o comercial per abastir les flotes. Exemples: Gibraltar, Malta, Aden, Ceilan o Hong Kong.

Els Grans Imperis Colonials

L'Imperi Britànic

Va ser una potència naval que va establir un vast imperi de 33.000.000 de km², el qual proveïa la Gran Bretanya de productes alimentaris i matèries primeres per a la indústria, i alhora oferia un mercat segur per a la seva producció industrial.

L'Imperi Francès

Va ser el segon en importància territorial després del Britànic, tot i ser més dispers i menys profitós econòmicament (13.500.000 km²).

A finals del segle XIX, França va expandir els seus dominis en dues grans àrees:

  • Àfrica: Nord-oest d'Àfrica (Algèria, Marroc i Tunísia al Mediterrani), Madagascar, Djibouti a l'Àfrica Oriental i les conques dels rius Senegal i Níger (Mauritània, Mali, Costa d'Ivori, Guinea, Gàmbia, entre d'altres).
  • Àsia i Oceania: La zona àmplia del sud-est asiàtic (actuals Vietnam, Laos i Cambodja, coneguda com Indoxina Francesa) i també a Oceania al Pacífic Sud (Polinèsia Francesa, Nova Caledònia i Wallis i Futuna). Els francesos governaven tots els seus territoris de forma directa, com si fossin part de la França continental.

Altres Potències Colonials

Altres imperis colonials menys extensos van ser els d'Espanya, Portugal, Alemanya, Itàlia, Bèlgica i els Països Baixos, entre d'altres.

Entradas relacionadas: