Imperialisme al Segle XIX: Causes, Conseqüències i Repartiment d'Àfrica

Al darrer terç del segle XIX, es va iniciar un procés de domini territorial de la majoria de regions d’Àfrica, Àsia i Oceania per part dels estats industrialitzats d’Europa i dels EUA i el Japó. Aquest fenomen és conegut com a imperialisme. L’imperialisme contemporani es diferencia del colonialisme dels segles XVI, XVII i XVIII pel fet que aquest es limitava –amb l’única excepció de l’Imperi espanyol d’Amèrica– a crear petits enclavaments costaners que afavorien el domini de les rutes marítimes.

Econòmiques i tecnològiques: El domini de noves regions havia de permetre el control de fonts energètiques i matèries primeres, bàsiques per a la indústria dels països colonitzadors. A més, també havia de garantir uns mercats segurs per als seus productes industrials. La dependència econòmica de les colònies s’aconseguia mitjançant l’establiment del proteccionisme, que impedia l’entrada de les mercaderies d’altres estats.

Finalment, les colònies també eren un lloc on s’invertien els capitals dels països industrialitzats. Els inversors europeus s’aprofitaven així dels avantatges que representava el fet de disposar d’una mà d’obra barata i sense possibilitat d’exercir cap mena de pressió per millorar les seves condicions de treball. Algunes colònies van ser també una sortida per a l’excedent de població dels països industrialitzats.

Polítiques: La més important va ser el nacionalisme exacerbat. L'imperialisme era vist com un element de prestigi i poder dels estats.

Ideològiques: La majoria basats en la pretesa superioritat de la raça blanca, que tenia la missió de civilitzar els pobles incivilitzats.

Interès geogràfic i científic: El desig de conèixer i cartografiar tots els indrets del planeta desconeguts fins aleshores.

Demogràfiques i socials: Les potències colonials van explotar els recursos materials i humans dels territoris ocupats i hi van imposar els seus models socials i culturals.

Noves fronteres: Es van superposar damunt els límits tradicionals de tribus i estats indígenes.

Noves infraestructures: Van destruir les xarxes tradicionals de ciutats i mercats.

Dependència econòmica: Cada territori colonial es va especialitzar en la producció d'un o més productes agraris.

Culturals: Els signes i les llengües dels indígenes van ser destruïts. Els colonitzadors van imposar la seva llengua, que era l'únic element cultural comú als pobles diversos que vivien dins les fronteres d'una colònia.

Colònies de poblament: Eren territoris amb una gran presència de població blanca d'origen britànic que havia desplaçat la població indígena i s'organitzava seguint el model de la metròpoli.

Colònies d'explotació: En aquests territoris la població indígena era majoritària. Eren governades i explotades directament per la metròpoli.

Les potències europees van arribar a uns acords per repartir-se el control del continent africà.

Va ser un conflicte entre l'exèrcit britànic i els bòers, camperols d'origen holandès que ocupaven algunes regions interiors de Sud-àfrica.