L'Imperialisme al Segle XIX: Imperis Europeus i Impacte Global

L'Imperialisme al Segle XIX: Expansió i Conseqüències

Imperi Britànic: Posseïa el major imperi colonial i controlava les rutes comercials marítimes. A Àfrica, intentaven formar un imperi continu de nord a sud (d’Egipte fins Sud-àfrica). A l’Índia (principal colònia britànica), es va convertir en un gran mercat pels productes britànics i en una proveïdora de les matèries primeres. Per a la seguretat de la colònia, van conquerir els territoris dels voltants o pactar amb les colònies frontereres.

Imperi Francès: Era el segon imperi colonial, instal·lant-se al nord d’Àfrica i al sud-est asiàtic. La rivalitat entre els francesos i els britànics per ocupar Àfrica va provocar l’incident militar de Fachoda (1898), on es van imposar els britànics. Dominis de França: Marroc, Algèria, Tunísia, Àfrica Occidental Francesa i Àfrica Equatorial Francesa. Al sud-est asiàtic, s’estableixen nous protectorats i formen la Indoxina Francesa (formada per Cambodja, Laos i Vietnam).

Altres Imperis Europeus

Bèlgica: Leopold II va adquirir al llarg del riu Congo una colònia com a propietat privada.

Alemanya: Tanganyika i Àfrica Sud-Occidental.

Itàlia: Líbia.

Holanda: Part d’Indonèsia.

Portugal: Angola, Moçambic.

Espanya: Golf de Guinea, nord de Marroc i el Sàhara.

Rússia: S’expandeix per Àsia (de Turquestan fins Manxúria).

Imperis Extraeuropeus

Estats Units: Cap al Pacífic (Filipines i Hawaii), al Carib (expulsen els espanyols de Cuba i Puerto Rico i s’apoderen de Panamà (construcció del canal transoceànic), de la República Dominicana i de Nicaragua).

Japó: Industrialització i modernització social del país, època de l’emperador Meiji.

Impacte de l'Arribada dels Europeus

La introducció dels avenços europeus va generar tant beneficis com problemes.

Impacte de la Civilització Europea

Creació de nous països i noves fronteres, construcció d’infraestructures (per explotar i comunicar territoris) i construcció de noves ciutats, amb la consegüent modificació del paisatge.

Impacte Demogràfic

Introducció de mesures higièniques, metges, hospitals, vacunes... La mortalitat disminueix i la població augmenta. A Àfrica, es trenca l’equilibri entre població i recursos i es produeix una subalimentació crònica. Es construeixen escoles i disminueix l’analfabetisme i es pretén l’aculturació dels indígenes (ensenyar-los les creences, la cultura i els costums de la metròpoli).

Colonitzadors + Missioners: S’encarregaven de l’educació, de les tasques sanitàries i de convertir els indígenes al cristianisme (evangelització).

Transformacions Econòmiques

S’imposen a les colònies els interessos econòmics dels colonitzadors, imposant una situació de privilegi, menys als indígenes als quals les seves condicions de vida van empitjorar. Les terres passen a mans dels colonitzadors (s’abandonen els conreus tradicionals) i es potencien les grans plantacions (més beneficis). Els indígenes havien de treballar per sobreviure i s’imposa l’economia monetària de mercat, amb la compra dels aliments. L’artesania local s’arruïna a causa dels productes industrials importats des de la metròpoli.

Canvis Socials i Culturals

L’estructura social dels pobles colonitzats canvia i en la societat hi ha segregació social i sovint racial. Els funcionaris i colons viuen molt bé, en el luxe, en canvi, els indígenes viuen en la misèria. Hi ha pèrdua de la identitat (a causa de l'impacte de la cultura occidental), sobretot a cultures indígenes, que no tenien una tradició escrita. L’aculturació es dóna més a Àfrica perquè a Índia o Xina van resistir millor a la invasió cultural.