Imperialisme: Causes, Conseqüències i Imperis Colonials

Causes econòmiques

Les potències industrials van veure que calia estendre el seu domini sobre el màxim nombre possible de territoris per garantir un futur creixement econòmic.

• Controlar les fonts energètiques i les matèries primeres, bàsiques per a la indústria dels països colonitzadors.
• Garantir uns mercats segurs per als productes de la metròpoli.
• Assegurar uns llocs per invertir els capitals dels països industrialitzats.
• Donar sortida a l'excedent de població dels països industrialitzats.

Causes polítiques i ideològiques

L'imperialisme també va tenir unes causes polítiques. La més important va ser el nacionalisme exacerbat de molts països europeus, que convertia l'imperialisme en un element de prestigi i de poder dels estats. Això explica l'ocupació de colònies que no eren rendibles des d'un punt de vista econòmic. També hi havia motius ideològics, basats en la pretesa superioritat de la raça blanca, que tenia la missió de civilitzar els pobles incivilitzats.

Imperi Britànic

El Regne Unit va dominar un gran imperi colonial d'abast mundial, mantingut i engrandit gràcies a la seva potència naval. 33 milions de quilòmetres quadrats i uns 450 milions d'habitants, la quarta part de la població mundial, i constituïa una gran unitat econòmica: les colonies aportaven productes alimentaris i primeres matèries per a la indústria britànica.

• Colonies de poblament: Canadà, Austràlia, Nova Zelanda i Sud-àfrica
• Colònies d’explotació: L’Índia i Egipte
• Enclavaments estratègics: Gibraltar, Malta, Asen les illes Maldives, Hong Kong, illa de Ceilan.

Imperi Francès

Era el segon en importància territorial després del britànic. França va extendre els seus territoris des de:

• Algèria, conquistant: Marroc, Tunísia conques del riu Senegal i part del Níger
• Contzinxina, conquistant: Vietnam, Laos i Cambodja

Els altres imperis colonials

Alemanya: Tanganyika, l’Àfrica del Sud Oest, el Camerun i petites colònies a l’Àsia i a Oceania

• Portugal: Angola i Moçambic
• Espanya: Cuba, les Filipines i Puerto Rico
• Bèlgica: Congo
• Itàlia: Líbia, Somàlia i Eritrea
• Països Baixos: Indonèsia, petites parts d’Amèrica
• Rússia: Sibèria
• Japó: Taiwan, Corea i Manxúria

Conferència de Berlín

Cap al 1880, l'interior d'Àfrica era pràcticament desconegut per als europeus, que només havien establert enclavaments portuaris al llarg de tota la costa. Per tal d'evitar conflictes, es va reunir la conferència de Berlín, en la qual les potències europees van arribar a uns acords per repartir-se el control del continent africà. Només l'ocupació militar efectiva donava dret a considerar un territori com a colònia pròpia, de manera que alguns estats europeus van iniciar una veritable cursa per conquerir Àfrica.

Conseqüències de l'imperialisme

Les potències colonials van explotar els recursos materials i humans dels territoris. Les millors terres de conreu eren controlades per colons rics o per grans companyies europees i eren organitzades com a plantacions de monocultiu. A mitjà termini però, es va estendre una incipient xarxa hospitalària en alguns territoris colonials. Els colonitzadors van crear unes noves fronteres que es van superposar damunt els límits tradicionals de tribus i estats indígenes.